Pepón Nieto: «l´amor és el motor de l'obra i de la vida»

En escena apareixen nou personatges que serveixen un joc d´embolics: una madura cortesana, Thais (Soledad Mallol), té dos pretendents que pugnen per ella amb regals: un d´atractiu però amb pocs recursos (Antonio Pagudo) i un militar fanfarró i carregat de diners (Pepón Nieto). Posats a competir, el primer envia a Thais un eunuc que és suplantat pel seu germà petit (Alejo Sauras), que vol esmunyir-se a casa de la cortesana per conquerir l´amor d´una esclava (María Ordóñez). Per aquesta obra, Pepón Nieto (Marbella, 1967) va rebre el premi Max al millor actor de repartiment. Està a punt de començar a assajar El jurado, dirigida per Andrés Lima, i acaba de gravar la sèrie Sé quien eres, de Pau Freixas.

Les rialles estan assegurades?

És una comèdia molt trepidant, que en alguns trams és un vodevil, un musical... És difícil de qualificar. Però és rotundament una comèdia, i l´objectiu és que el públic s´ho passi bé. Quan vam estrenar a Mèrida, vam voler emular els autors grecollatins que usaven el text amb el pretext de generar la festa i per això el farcien amb cançons. Vam fer l´obra amb aquest esperit i tenim la sensació que ens ha sortit una festassa. Ens pensàvem que només faríem 3 o 4 actuacions d´estiu i mira, som al febrer del 2016 i seguim de gira. És una meravella, en els temps que corren.

Hi ha molts embolics, però, tot plegat és motivat per l´amor?

Hi ha nou personatges bojos d´amor, que és el motor d´aquesta versió, molt lliure, de l´obra de Terenci. I si hi ha un missatge després de dues hores de funció és que l´amor ens fa lliures, ens fa gaudir i, en definitiva, és el motor de la vida. I per això és una obra clàssica i universal, que parla del més bàsic de l´ésser humà. Es parla de l´amor heterosexual, de l´homosexual, del maternofilial, entre germans, entre amos i criats... Parla de l´amor amb majúscules.

El seu personatge és un militar fanfarró. Vostè no s´hi deu pas assemblar, oi?

Jo en tinc poc, de fanfarró. És un personatge que em permet tirar-me a la piscina, perquè és molt allunyat de mi. La veu, l´actitud física, el vestuari m´ajuden a interpretar-lo. No sé si avui dia n´hi ha gaires com ell, suposo que sí. Està molt pagat de si mateix i creu que amb diners es compra tot. En té molts, i creu que tothom li ha de retre homenatge. Però des del primer moment el públic sap que és un desgraciat, i això el fa simpàtic, perquè, si no, seria terrible. I també al llarg de la funció s´adona que està molt equivocat, i és qui primer troba l´amor. A més, amb Pelotus (Jordi Vidal), que són amo i criat i sempre van junts, formen la parella de clowns de l´obra.

Li té estimació al Fanfa perquè li ha donat el premi Max?

Li tinc estimació des que vaig llegir-ne els primers esbossos. En Jordi i en Pep, amb qui som socis i coproductors, estaven escrivint i ja m´agradava i intuïa com podia fer-lo. I encara el descobreixo cada dia, amb trets que el fan més rodó.

L´obra té un repartiment de luxe, amb actors que, com vostè, són molt coneguts. És un esquer que atrau públic als teatres?

No hi ha dubte que les cares conegudes atrauen públic, però també és una arma de doble tall, perquè si l´obra no agrada, el públic s´endú una decepció més gran. I en aquest cas s´endú una sorpresa. La clau crec que és l´espectacle en si. El primer encert és el text de Terenci, i després haver transformat el monòleg de les comèdies grecollatines en un vodevil de cara a l´escenari, amb balls i cançons, de Tao Gutiérrez i Asier Etxeandia, que són dos genis. La música és molt divertida i va a favor de la comèdia, no només il·lustra, sinó que fa avançar la trama. Tot suma i fa que l´espectacle surti rodó. Amb el Pep fa més de deu anys que treballem junts i mai no ens ha anat malament, però amb aquesta obra tenim la sensació d´haver encertat la diana.

Que l´obra incorpori cançons, ha estat un repte per als actors?

Jordi Vidal, María Ordóñez, Toni Sans estan acostumats a fer musicals i canten bé, però la resta no i cantem tots, i mirem de fer-ho tan bé com podem. Però si un personatge canta malament, no passa res. Jo estic desitjant que arribi la meva cançó!

L´escenografia és un cub que es va transformant. Ajuda en el joc escènic?

Va ser molt complicat trobar l´escenografia, perquè l´obra transcorre per carrers, cases, un laberint de corredors... I el cub va ser una troballa valuosa, perquè el podem moure nosaltres, sense maquinària. Però va costar molt d´assajar la coreografia de moviments, perquè ha de quadrar amb la il·luminació.

A l´obra, l´eunuc és un regal d´amor. Què és el més bonic que li han regalat per amor?

Fer molts quilòmetres per estar amb mi. Que toquin el timbre i que, de sobte, sigui aquí. «Però no eres a 700 quilòmetres?». És el més bonic.