No era un viatger ni un aventurer, però a Josep Guinovart (1927-2007) li va canviar la vida conèixer paisatges d'arreu del món: de l'aspror de l'Agramunt on es va refugiar de petit fugint de les bombes que desmoralitzaven Barcelona fins a l'angoixa que va patir a l'omnipotent i aclaparadora Nova York, passant pels impactes sensorials de Mèxic i Algèria. Els trànsits de l'artista generen el fil conductor de l'exposició Geografies emocionals, la primera que munta el Museu de Montserrat sobre l'obra d'un dels grans representants de l'informalisme català.

"Montserrat ens va donar carta blanca i hem realitzat una mostra única i irrepetible", va afirmar ahir al migdia Maria Guinovart, filla de l'artista, comissària del projecte amb Yolanda Alonso i presidenta de la Fundació Espai Guino-vart d'Agramunt. Entre el mig centenar de peces que s'exposen hi ha nombrosos préstecs de propietaris particulars.

L'exposició va prendre l'aire d'una antològica en el moment que la recerca prèvia "ens va fer descobrir el Guinovart del 1940, una època molt inicial que pràcticament mai abans s'havia vist". L'oli Canal d'Agramunt, de la data esmentada, quan l'artista només tenia 13 anys, inicia un itinerari que, malgrat les giragonses per diversos continents que el creador va dur a terme, va tenir sempre la localitat de l'Urgell com a "epicentre". Al costat, Agramunt II, una obra de tècnica mixta sobre fusta del 1976, genera en el contrast amb l'obra primerenca l'amplitud estilística que l'exposició plasma amb claredat.