"Els espectacles es preparen en dos dies després d'haver-hi pensat durant dos anys", assegura el pallasso Marcel Gros (Manresa, 1957). Però per tenir a punt Universari ha tardat 25 anys, el temps que fa que va emprendre la seva carrera en solitari, després d'iniciar-se en el teatre de carrer amb el grup Setrilll i l'Orquestra Mandarina, de ser fundador de Teatre Mòbil i de formar-se amb Willi Colombaioni, Pierre Byland i Philippe Gaullier. "Sempre deia que quan seria gran seria pallasso, i ara em sembla que ja ho sóc. En el procés de creixement he anat trobant recursos, com les cinc vocals, i he anat evolucionant per configurar el meu món. Faig de xòuman, de mim, de malabarista... i cada cop ho faig diferent i millor", resumeix per explicar com ha arribat a crear un espectacle en el qual utilitza el mateix nas vermell i les mateixes sabates grosses que fa 25 anys. Un espectacle que estrenarà diumenge (18 h) al teatre Kursaal de Manresa i que tot seguit, el 25 de febrer, portarà al teatre Jovellanos de Gijón, en el marc de la fira Feten, de teatre per a nens i nenes, que també celebra el quart de segle. Espera que sigui una plataforma per arribar als programadors internacionals. Però per començar, Manresa, a casa: "és la il·lusió màxima, però també una responsabilitat que va acompanyada d'un cuquet que sempre està per aquí".

A, d'artista. Va començar a utilitzar les lletres com a recurs escènic quan va escoltar Joan Brossa, "a qui m'estimo molt i és un referent de poeta visual", dir que li agradaria veure un home corrent amb una gran A a l'esquena. "Jo vaig pensar: 'ho veurà'", assegura el pallasso manresà. "Les lletres són una obsessió perquè volen dir moltes coses, formen paraules i amb les paraules es fan històries. Les lletres són el més senzill, i per això són un element original", destaca. A Universari s'ha envoltat de les vocals perquè esdevinguin el seu refugi a l'escenari. I no s'està d'assenyalar que el títol de l'espectacle en castellà (Universario) conté totes les vocals, i que per això en català s'ha planteja de batejar-lo com a Ouniversari, perquè estigui en igualtat de condicions.