"Tenia moltes ganes de ser aquí". Aquí vol dir la llibreria Parcir de Manresa. Feia set anys, explicava ahir l'escriptor Alejandro Palomas (Barcelona, 1967), que hi passava pel davant i que sabia que, quan entrés, "seria per quedar-m'hi". I, ahir, s'hi va quedar: a parlar i a signar un bon feix de llibres. L'autor, d'arrels bagenques, resideix a Sant Mateu, un indret on estan enterrats "els meus avantpassats". Com la seva àvia, una figura present a les seves obres. A Sant Mateu ha trobat el seu "refugi". Convidat pel Club de Lectura de literatura infantil i juvenil del Casino i en una tertúlia conduïda pel bibliotecari Pep Molist, l'autor d'Un fill-guanyador del Joaquim Ruyra 2014-, Una mare (2014) i, el darrer, Un gos (2016), va explicar que de petit volia ser escriptor "perquè no entenia el que vivia" i que és la "curiositat" sobre la condició humana el que l'empeny a escriure. Autor en llengua catalana i castellana, amb una literatura que supera etiquetes d'edat, Palomas va subratllar que sempre parla "del que coneix" i que de la seva obra triaria El tiempo que nos une.
