L'escriptora i traductora Maria Antònia Oliver (Manacor, 1947) va ser distingida ahir amb el 48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un guardó instituït per Òmnium el 1969 i que fins ara només havia premiat tres dones, Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies i Montserrat Abelló. La guanyadora rebrà 20.000 euros i una escultura d'Ernest Altés, en l'acte del 6 de juny al Palau de la Música.

Des de la seva primera novel·la, publicada el 1970, ha escrit novel·la, contes, teatre, narrativa infantil, articles, traduccions i guions per a cine, televisió i ràdio. També va ser una pionera a cultivar gèneres gairebé absents de la literatura catalana, com la novel·la negra i detectivesca.

Oliver va explicar ahir que "quan em van comunicar el premi va ser com una injecció a la vena de pa amb oli, tomàquet i olives", fins al punt que "havia deixat d'escriure, perquè no podia, i ara espero que aviat pugui tenir una altra obra meva a les llibreries. Vaig pensar que no podia perdre el que em queda de vida sense escriure". La guardonada va respirar alleujada per "haver posat fi als quatre anys del govern balear del PP amb José Ramón Bauzá", i va pronosticar que "veuré la independència de Catalunya, però no la dels Països Catalans. En llengua i cultura estem molt units, però no en la qüestió política, però ja ho estarem, n'estic segura".