Jordi Cussà sap de què parla quan assegura que "si Guillem de Berguedà (1138-1196, aprox.) hagués escrit en català, i no en provençal, el tindríem a l'altura de Ramon Llull, Ausiàs March i Joanot Martorell". El personatge dóna nom a l'institut de Berga i a la biblioteca de Puig-reig, però el seu llegat no ha fet tanta fortuna com el dels abans esmentats, tot i que "és el primer poeta català en majúscules, comparable a Chaucer, Dant, Petrarca i Rabelais". Des del coneixement i l'admiració, l'escriptor dedica a tan singular figura la seva última novel·la, que sortirà a les llibreries el dia 1 de març, publicat pel segell berguedà Edicions de l'Albí amb el suggeridor títol El trobador Cuadeferro.
"El Titot feia temps que ho tenia al cap", assegura Cussà en referèn-cia amb la coincidència de la publicació en pocs mesos de diferència de dues ficcions sobre la vida de Guillem de Berguedà a càrrec de dos autors que no només són referents culturals de la comarca, sinó amics des de fa dècades. Quan va sortir L'assassinat de Guillem de Berguedà (Amsterdam), de Ribera, el mes de juny de l'any passat, ja feia temps que a Cussà li xiulaven les orelles. "Molta gent, fins i tot la meva mare, m'ho havien comentat, però no m'hi decidia, fins que un dia em va venir al cap la primera escena i, a partir d'aleshores, i fa de mal dir perquè no vull que es mal interpreti, la resta va sortir més fàcil que altres vegades", explica l'autor de Cavalls salvatges.
