S
i un australià passa un cap de setmana a Barcelona, Rambla amunt, Rambla avall, difícilment pot copsar algun tret distintiu de la cultura catalana; cal que vagi a Berga, Banyoles o a les Borges Blanques, per exemple. El turista acostuma a visitar capitals que una mal entesa globalització occidental ha convertit en calcs (al centre de Barcelona es menja el mateix que al centre de París, Londres o Roma, s'escolta la mateixa música, les cartelleres de cine són idèntiques, les cafeteries iguals, es compra a les mateixes botigues, etc.). El turisme és un pur entreteniment. Si es vol conèixer la cultura d'un país, s'ha de viatjar a províncies, terra endins.
El primer cop que vaig aterrar a Anglaterra no va ser al Heathrow de Londres, sinó al petit aeroport de Birmingham, el més proper a la meva destinació: Sheffield, una ciutat grisa eminentment industrial del comtat de Yorkshire, al nord del país. Arribava a la localitat on es va rodar The Full Monty per, senzillament, viure de prop l'Anglaterra profunda: pub, cervesa, futbol, humor negre, moqueta i pluja, sempre pluja.
Sheffield és sinònim de metal·lúrgia, forja i acer. I, segurament, el seu paisatge de fàbriques i barriades victorianes ha estat font d'inspiració per al gran nombre d'excel·lents grups que n'han sorgit, sobretot en el panorama de la música industrial i electrònica: Cabaret Voltaire, Moloko, The Human League, Heaven 17, etc. Però els qui realment han fet famós arreu del món l'accent característic de Sheffield són els Arctic Monkeys, una banda capdavantera en l'univers indie procedent del barri de High Green, incubada en el moviment New Yorkshire.
Durant la meva estada als locals foscos i humits de Sheffield vaig descobrir també dues bandes locals boníssimes; Bring Me The Horizon i While She Sleeps, que són reconegudes mundialment en el gènere del metal i hardcore. Però, per damunt de tots aquests grups, hi ha Sir Joe Cocker (nascut a Sheffield el 1944), la veu del qual es mereix un punt i a part.
Les portentoses cordes vocals de Cocker van fer-se pròpies cançons que sovint havien estat oblidades pels seus creadors. I és que l'home que es movia damunt de l'escenari d'una forma inusitada va dedicar la seva carrera a adaptar al rock, el blues i el soul temes com el cèlebre cover With a little help from my friends dels Beatles i Unchain my heart de Ray Charles. La seva cançó més coneguda, però, va ser el tema que ja per sempre més es relacionaria amb l'striptease: You can leave your hat on, composta per un tal Randy Newman, i que Cocker va enregistrar per a la banda sonora del mític film nord-americà Nou setmanes i mitja (1986), on apareixia Kim Basinger. Més tard, el 1997, Tom Jones també en va fer una versió per a The Full Monty.
A l'hora de viatjar, doncs, cal despullar els països de la vestimenta de les capitals i adonar-se'n que l'important, una vegada més, s'amaga a l'interior.
