No demana «100 dies de gràcia» però sí una mica de temps per posar-se al dia. La manresana Anna Crespo Obiols (1971), la nova regidora de Cultura i Joventut, vol jutjar per ella mateixa què funciona i què coixeja. Mirar, parlar i argumentar. I tornar a parlar. El que faci falta. Artista plàstica, llicenciada en Belles Arts, és membre fundadora del col·lectiu Gènere i Gèneres, i tot i que ha participat a la Taula d´Arts Visuals i és membre del Cercle Artístic i de Cineclub, ara «estic a l´altre costat de la taula. Se m´acaba tota vinculació artístico-festiva». Ha exercit la docència, parla sis idiomes i ha viscut dos anys a Xangai amb la família. Té dos fills, de 7 i 10 anys. Era el primer cop que es presentava a les llistes. Ho va fer en el número 5 per Esquerra.

Artista i política. Com ha arribat fins aquí?

Si fa un any m´ho haguessin dit... Esquerra em demana col·laborar-hi, m´ho rumio i accepto. En aquell moment no vaig pensar gaire en les implicacions, però s´havien de tenir en compte. I, després, tot ha anat molt ràpid: de donar suport a una opció a poder-la materialitzar. És un privilegi.

Amb el que no hi comptava.

No, això és fruit d´una negociació. Pots estar cridat per perfil, capacitat... perquè la cultura i l´ensenyament són el meu camp. Però, de certesa, cap.

L´han felicitat o l´han planyut?

M´han felicitat. Tothom, entitats, companys, amics, família...

Quan Joan Calmet, el seu predecessor, va arribar al càrrec tenia molt clar que Manresa anava coixa en arts plàstiques. Aquest és el seu camp. Cap on tirarà?

S´ha de ser molt conscient que hi ha un pressupost i que hi ha unes àrees. Sóc del gremi de les arts plàstiques i detecto aquesta mancança. Ja he parlat amb la Taula d'Arts Visuals i amb el Cercle Artístic, i s´han posat a disposició del que calgui....

Contents, suposo.

Sí, és clar. Ells poden pressuposar una sensibilitat, que hi és. Però no estem parlant de si a mi m'agrada un tipus de música o una altra o si m'agrada la cavalcada o no. Jo estic aquí per servir. S´ha de detectar què falta, què som, què es vol i què està consolidat, prescindint molt i molt de quin és el meu camp natural de treball.

Però vostè, què en pensa?

Que és obvi que tenim les arts visuals coixes, que no estem posicionats en el territori català i que això s´hauria de poder reparar... sense desatendre la resta.

El Centre Cultural del Casino necessita un revulsiu?

Honestament, sí. Però també som fills d´una època, d´una austeritat que ens ha portat fins aquí. Estic en procés. Hi ha una part de propostes que hereto, que entomo i endavant. Després, ja parlarem amb el cos tècnic.

I què voldria fer?

Arribar a més llenguatges plàstics, arribar a l´emoció, a perdre la por a les instal·lacions, una mica com passa amb la música, que té aquest punt instintiu per atraure o provocar repulsió. Aprofitar el focus que representa el Casino però obrir també altres espais...

Per exemple?

Penso en el convent de Sant Francesc, en els baixos de la fàbrica dels Panyos, en l´Anònima, en l´Aranya... Però tot dependrà de poder complir la normativa, de les competències. La regidora no es pot il·luminar i no es tracta de proposar idees que acabin sent bolets, sinó d´opcions amb continuïtat. Crec profundament en les itineràncies, nodrir-te del que has produït i exportar-ho, i al revés, aprofitar projectes amb un cost mínim. S´ha d'obrir el ventall.

Com i on es notarà? És a dir, qui és Anna Crespo? Ha vingut a regirar-ho tot com un mitjó?

No. Segur que hi ha coses que es poden ajustar o canviar. Em paguen per això. Però jo he tingut pocs problemes d´entesa a la vida. A mi m´agradaria tenir una relació cordial i amable, i familiar si cal, amb entitats, personal tècnic, mitjans... Jo busco clarament l´acostament humà, la seriositat i la professionalitat. I una certa capacitat executiva. Que els fets parlin per mi. Voldria que poguéssim deixar un pòsit. Afermar camins que potser jo no veuré però que fan ciutat.

I què li agradaria?

Donar un pes supracomarcal a la DO com a aglutinador entre pobles, art, cultura, vi... O el riu, aquesta nova postal del Pont Nou. El riu com a espai a reivindicar, per fer-lo nostre, com va passar amb el parc de l´Agulla.

Vol dir un espai artístic?

És una zona llarga que corredors, passejadors de gossos i caminants s´han fet seva, però el ciutadà mitjà encara no. La gent no tenim present que existeix i que allí hi ha un superactiu. El format? Jo penso en arts barrejades. Una part més artística, de tast, de lleure. Ho pot incloure tot.

Els diners són el que són?

Cultura té 2.700.000 euros de pressupost que, explicat així... Però les despeses de personal i infraestructures ja s´endú entre el 35 i el 40 %. Per gestionar, per a activitats, queden menys de 300.000 euros. I tot està repartit en partides.

I això vol dir?

Que el que podem fer és moure, revisitar partides. No n´hi ha de noves, i si tens idees, has de buscar el finançament. O sigui que la meva festa del riu no la contempla cap partida, per tant...

Haurà de buscar finançament.

Exacte (riu). I benvinguda sigui la iniciativa privada.

De miracles, no en farà.

No! Però espero fer una bona gestió, estirar el xiclet. Hi ha molts ulls mirant, afortunadament.

Quin és el principal actiu de la cultura manresana?

La capacitat de les persones sempre és el principal actiu. I pensant en la Manresa 2022, el que és innegable és que sant Ignasi ho és quant a coneixement, cultura i turisme, però si anem per aquesta via hem de fer molta pedagogia. El manresà mitjà no ha entrat en sant Ignasi. També és cert que de talents artístics en tenim, però tampoc no els hem pogut retenir.

I què li manca?

Hi ha un cert desconeixement de les nombroses coses que es fan. Hi ha un sector que està a tot arreu i un sector al qual les coses no li arriben. Hem de comunicar millor i arribar a més gent. No es pot menystenir l´impacte d´una biblioteca, d´un concert, de qualsevol art. És com el pintallavis vermell en temps de guerra. S´ha de saber comunicar al manresà mitjà, que sóc jo a l´altre costat quan surto d´aquí, que hi ha opcions. Després les coses ja van soles. Reivindico el plaer de la lectura, de l´espectacle, de l´experiència estètica perquè genera ciutadans crítics. La cultura és per sembrar a mitjà termini.

Per què li agradaria que es conegués Manresa?

Tenim el Kursaal, amb un model de gestió que s´estudia, tenim la Manresa ignasiana... No cal buscar una punta de llança. Prefereixo un equilibri. Hi ha lloc per a tot.

Li pesa la responsabilitat?

Sí, una mica. Tinc molta confiança, no em sento sola. Això no depèn de la meva il·luminació, no és una aventura personal, és un projecte amb gent molt bregada. Jo provaré de ser un revulsiu respectuós. Responsabilitat? Tota, són els diners dels ciutadans i també les seves il·lusions. Però sí, pesa, ara no dormo bé.

O sigui que li ha canviat la vida.

Ja amb l´entrada en política.

Continuarà escapant-se a cineclub?

Si puc, allí estaré.