Joaquim Amat Piniella, un referent de la literatura de la postguerra

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l´any 1939, com tants altres vençuts, hagué d´exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d´extermini autríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l´any següent en català). Llevat d´El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d´Amat-Piniella -Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)„ està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s´inspiren en l´experència viscuda per l´autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l´any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s´havia format, s´anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.