Sílvia Alcàntara (Puig-reig, 1944) sempre porta els personatges de les novel·les al damunt. Quan camina, va en cotxe o reposa la mirada a l'horitzó, l'acompanyen per donar-los forma i sentit. A la Glòria, l'Enric i la Miquela els va anar paint durant cinc anys fins que va passar de la idea a l'acció i va escriure la darrera paraula d'Els dies sense glòria, la seva tercera novel·la. L'autora del supervendes Olor de colònia (2009) va parlar ahir amb un somriure d'orella a orella d'un relat que, de nou publicat pel segell del manresà Josep Cots, Edicions de 1984, retorna la figura de l'autora berguedana al primer pla de l'actualitat literària del país.
Després de vendre 70.000 còpies dels dos primers llibres, Alcàntara es posiciona de cara a la cita de Sant Jordi amb una història familiar que travessa bona part del segle XX i que es diferencia de les anteriors en el fet que els personatges "surten de casa". En la seva obra de debut, "vaig recrear un món", una colònia tèxtil, "i vaig donar unes pinzellades de la gent que hi vivia reclosa". A La casa cantonera (2011) "també hi havia una família, dins una llar".
