Has escoltat el més nou de Mazoni?

El músic de la Bisbal d'Empordà torna a l'anglès en un disc breu que el connecta amb el seu primer àlbum en solitari

10.03.2016 | 11:50

El Jaume Pla més vigorós torna divendres amb un nou disc, ´7 songs for an endless night´ (Bankrobber, 2016), que remet als seus orígens com a músic en solitari. L´àlbum s´emmiralla amb la seva primera referència com a Mazoni, pel seu nom (´7 songs for a sleepless night´, 2003), perquè recupera l´anglès, conté set cançons i gira al voltant de la nit. Ara bé, més enllà d´això, són dos discs d´estils molt diferents, aquest últim amb peces d´esperit lúdic i ritmes ballables d´una nit ´inacabable´. I és que Pla es confessa "més a gust en el canvi" de registres que en la fidelitat a una fórmula. Aquesta és la seva "coherència en el canvi", explicava dilluns a l´ACN abans de presentar el disc a l´Apolo [2].

"Ja que em costa bastant ser coherent, intento ser coherent en el canvi, que la meva raó de ser sigui el canvi d´un disc a l´altre", reflexiona Jaume Pla, Mazoni. Dilluns passat, poca estona abans de presentar el seu nou disc davant d´un públic reduït a la sala [2] de l´Apolo, l´artista reconeixia a l´ACN que al llarg de la seva trajectòria sempre s´ha sentit més "a gust" quan s´ha allunyat de l´intent de "depurar una fórmula" determinada, és a dir, canviant o integrant registres –del pop melòdic al rock, del so acústic a l´electrònica- amb naturalitat.

La reflexió sorgeix a propòsit del seu nou disc, ´7 songs for an endless night´, una mena de revers de l´àlbum –gairebé- homònim amb què l´any 2003 va estrenar el nom artístic de Mazoni. Què uneix una i altra referència, separades per més de deu anys? Essencialment, la nostàlgia, explica el cantant. Nostàlgia de tornar a cantar en anglès, com havia fet en aquell disc i els anys anteriors amb la banda Holland Park. I nostàlgia, també, d´una obra (´7 songs for a sleepless night´) que "s´estima" especialment.

Aplicant amb coherència la seva màxima de la ´coherència en el canvi´, musicalment els dos discos no s´assemblen "en res", destaca Pla. Si el primer era evocador i intimista, reflex de solitàries nits en vetlla, aquest és vitalista i directe, noctàmbul també, però en el sentit més festiu del terme.

Mazoni el va enregistrar, de nou, en llargues sessions nocturnes. "Si resulta que se´m dóna millor cantar a certa hora i havent begut dues copes, potser quan gravo els discos he d´intentar reproduir aquest estat", apunta el músic. En acabat, va encomanar la producció del disc al britànic Brendan Lynch, mà dreta d´artistes com Paul Weller o Primal Scream.

La brevetat del disc juga també a favor d´aquesta no-coherència estilística que reivindica Jaume Pla. Amb 7 cançons, com va fer l´any 2003, no es tracta de vestir un discurs sinó d´evocar moments i estats d´ànim suggerits per una llarga nit de d´oci, festa i ball.

Núria Graham canta Mazoni

I enmig d´aquesta nit sorgeix la veu de Núria Graham, cantant en solitari a ´Never push a sailor´. Mazoni cedeix la part vocal de la cançó a la persona amb qui va pensar que més encaixaria quan l´estava composant. "La vaig fer amb el seu timbre al cap", recorda un músic a qui no importa explicar que "a vegades està cansat de sentir-se" i que en ocasions "imagina" el seu treball en la veu d´algú altre. La veu de Graham s´acobla amb elegància a una peça de pop electrònic amb aires dels 90.

Pla està a gust amb l´eclecticisme d´un disc que transita per l´electrònica de traç gruixut, el pop electrònic i també el rock. Perquè "ni l´edat ni l´experiència musical han de portar-te (necessàriament) cap a terrenys més tranquils , i això m´agrada", confessa. Així ho entén un músic que assegura haver-se anat fent "més brut, més primari" amb el temps i que en aquest aspecte s´emmiralla en artistes com Neil Young, algú que "de tant en tant va traient els seus discos sorollosos, tenint una certa edat".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema