Diu que és «com viure una pel·lícula». I, en aquest cas, la protagonista era ella. La manresana Eva González, propietària del centre d’estètica del mateix nom, situat al carrer del Born de la capital del Bages, ha dormit en el mateix hotel que la Julia Roberts de 'Pretty Woman', el Beverly Wilshire; l’ha maquillat Amado, que el dia abans havia cisellat la cara de Lady Gaga; s’ha posat a les mans de la guru de les celles Anastasia Soare (com Shakira), ha desfilat per la catifa vermella i ha tingut un seient reservat al Teatre Dolby de Los Angeles per veure la gala dels Oscar. En total, cinc dies «excepcionals».

Viure la cerimònia dels Oscar en la seva pròpia pell va ser el glamurós premi que va obtenir la manresana en reconeixement a la seva feina després de participar en el Beauty Lovers Day, un certamen que la prestigiosa marca de cosmètica de luxe Natura Bissé organitza per Sant Jordi i que se celebra arreu del món. Eva González el va guanyar a escala estatal i, al febrer... vol a Los Angeles. S’ho creia? «No!, em mirava el premi i pensava, ‘sí, sí, guanyadora!’».

La idea era «viure els dies previs de la gala com ho fan les estrelles de Hollywood». Natura Bissé, una marca amb la qual treballen celebrities com Beyoncé, Elle McPherson o Miley Cyrus, va posar a la seva disposició tots els tractaments de bellesa que aquella setmana fa a les estrelles al Beverly Wilshire.

Però no només això. Passejades per Rodeo Drive -on hi ha les boutiques més cares del món, exclusivament, primeres marques-, àpats als millors restaurants, com Villa Blanca... I acompanyada d’un càmera i un fotògraf per immortalitzar totes i cadascuna de les seves passes. «És una experiència única. Em falten paraules per definir-la», diu, ja retornada al món real. Però n’hi ha tres que Eva González repeteix al llarg de la conversa: luxe, glamur i celebrities.

I és que som a Los Angeles, els dies previs als Oscar, festes cada dia i una manresana que arriba expectant. S’allotja al Beverly Wilshire. Primera dosi de Hollywood. La resta, ve rodada. Passejar pels carrers, veure el muntatge de les estatuetes gegants, de la catifa, «coberta amb un plàstic per no embrutar-la», observar «els centenars de reporters apostats a l’entrada... tot és espectacular».

I quan arriba el dia de la gala, sessió de maquillatge, perruqueria i limusina fins al teatre. I el vestit? «Me’l va deixar una amiga», riu. L’entrada per la catifa vermella és «emocionant» però lenta, explica, hi ha un horari estricte. No tothom passa pel mateix lloc. I un costum: repartir una butlleta per fer una travessa amb els nominats de la nit. I quins noms va marcar Eva González? El de l’actriu Jennifer Lawrence, que, aquesta vegada, però, no es va endur cap Oscar. La seva artista favorita és Angelina Jolie, però no entrava a les travesses.

El núvol on es va instal·lar, però, la va deixar ensumar un dels aspectes que més defineixen la cultura nord-americana: la «brutal competitivitat». Però no és estrany, reflexiona. El món del cinema, a Hollywood i en dies preOscar és, essencialment, «imatge. Allà veus una dona passejant en xandall i sembla que surti d’una festa.

Però, en gran part, la seva economia viu d’això. A cada racó de Los Angeles, maco o lleig, s’ha rodat una pel·lícula. És un escenari». Començant per l’hotel on es va allotjar, continuant pel passeig de les estrelles i acabant a Las Palmas Hotel, «d’on marxa la Julia Roberts al final de Pretty Woman» i que es manté igual de deteriorat per als turistes...

Per a Eva González, el premi ha estat una injecció d’energia, de vitalitat en un moment difícil, sobretot després de la mort sobtada de la seva mare i de l’obertura del centre al carrer del Born. Un regal excepcional -«si no t’hi conviden, no hi vas»- que li ha permès establir contactes professionals -amb el maquillador Amado, per exemple-, però, sobretot, li ha donat l’oportunitat de conèixer, subratlla, «gent nova i pensaments diferents». «Agraïda», a la família i a Natura Bissé, són, com luxe i glamur, les paraules que defineixen el seu viatge. Per cert, com porta l’anglès? «Fatal, però a Los Angeles hi ha molt hispà. No m’ha calgut!». Com diu la pel·lícula, La vida és bella.