«Sempre m´ha intrigat Harry Hole i per això sempre acabo tornant a ell». A Jo NesbØ (Oslo, 1960) no li importa repetir que el turmentat detectiu neix durant les 33 hores que va durar un viatge d´Oslo a Sydney, el 1997. Tampoc que el terriblement humà Harry Hole no tindrà vida eterna. Però assegura que no pensa revelar quan i com desapareixerà, tot i que ho té lligat des del tercer llibre de la saga, 'El pit-roig'. I en són deu.

Amb 25 milions d´exemplars venuts, NesbØ és el nom clau de la novel·la negra escandinava: té l´ampli reconeixement dels lectors i la rebuda d´estrella del rock per la premsa, que ahir l´esperava per presentar el seu últim Hole, 'Policia' (Proa i Roja y Negra), el desè llibre de la saga. Una trama d´assassins de policia: «a la societat escandinava sembla que ningú no es regira contra les injustícies socials, i que els únics revolucionaris són els criminals, que actuen contra el sistema». Tret al cor. Per què, en realitat, el noruec sempre torna a l´amor i a la mort. Diu que no vol sentir «lleialtat cap als lectors» perquè no l´influexin i que no l´importa «manipular-los» com a estratègia literària. Regió7 parla amb Jo NesbØ després de la roda de premsa. Ara ja amb les inseparables ulleres. Avui blaves.

Sempre torna a Harry Hole. Però, deu novel·les després, l´entén millor?

Sí, crec que sí. Després de tants llibres es pot pensar que l´escriptor està cansat del personatge. Però en el meu cas no és així. He arribat a conèixer-lo a fons i cada vegada em resulta més interessant, em suggereix noves històries perquè m´he familiaritzat amb la motxilla que porta a sobre. Ha evolcionat, s´ha convertit en un personatge místic.

Què no farà mai Harry Hole?

Mai no participarà en programes de televisió on hagi de ballar. I tampoc no el veuràs mai cantant en un karaoke.

No l´hi veig, no...

És més, ni borratxo el veuries cantant en un karaoke.

Què fa addictiu el personatge? La seva integritat o la seva debilitat?

Crec que una barreja de les dues coses. El que fa que els lectors i l´escriptor s´hi enganxin és la contradicció del personatge.

Vostè té por dels seus propis pensaments?

Estàs pensant si tinc por de ser un psicòpata?

No volia anar tan lluny!

La majoria de nosaltres ens autocensurem. Però la majoria tenim uns pensaments extrems durant dos segons, i els deixem. Com a escriptor el que faig és aturar aquest pensament, el guardo i l´exploro. Penso que aquesta és la diferència, però jo espero no estar més malalt que qualsevol altra persona! Les idees que m´arriben les agafo com si fossin un regal, un do, i no faig el que altres farien que és liquidar-les com més ràpidament millor.

Els dilemes morals són la part que l´interessa més explorar del personatge?

Sí, sí que ho és. Hi ha paradoxes en dilemes morals a tots els nivells. Si et mires el món en aquest moment, amb el tema de la crisi dels refugiats, es plantegen tots els dilemes morals possibles. Les solucions pràctiques combinades amb el que és correcte moralment... La idea és que si tu neixes en un determinat país, tens automàticament més drets que si neixes en un altre. On comença la solidaritat i on s´acaba? Això és un dilema moral. D´una banda, com a polític, et vols preocupar pels interessos del teu propi país, però el país i tu teniu una responsabilitat amb el món. Aleshores, on s´acaba una cosa i on comença l´altra? Aquests són els dilemes morals que té Harry Hole. On s´atura la justícia de la llei i on apareix la justícia emocional de l´individu?

Això lliga amb la corrupció policial? El preocupa? A Policia la trobem i és una línia que apareix en els seus llibres.

Si ens fixem en les estadístiques de corrupció policial, Noruega és a un nivell molt baix. En el sentit positiu (riu). No estic descrivint un problema greu dins el sistema. La corrupció rau en l´àmbit individual. Ara mateix hi ha un problema de corrupció a la Policia d'Oslo que podria haver sortit perfectament de la línia argumental d´una novel·la de Harry Hole. Si pensem en la tradició de la novel·la negra escandinava, la meva idea no és fer novel·la social per criticar la societat, però una vegada més sí que utilitzo la societat i la política com a rerefons per a les meves històries.

Però no és el punt de partida.

No, no és el punt de partida. El punt de partida són les persones, cada individu, i les opcions que prenen individualment.

Mai no ha intentat que els lectors estimin Harry Hole... però ho fan. Això és una contradicció del personatge?

(S´ho pensa). Realment no ho sé. És una mena de sorpresa.

Orgullós?

No! (riu). He fracassat estrepitosament com a escriptor perquè l´han acabat estimant. Jo volia que fos un personatge controvertit, algú a qui costés estimar, i per això em pertorba que als lectors els agradi tant.

Existeixen les males persones o tot depèn d´un mal moment?

No ho sé. Com a escriptor de ficció és un dels temes dels meus llibres, però no tinc respostes. El que faig és suggerir i fer preguntes.

Quines?

Per exemple, si el mal és una força activa que tots tenim a dins i que aprenem a controlar o a suprimir perquè vivim en societat, això vol dir que el mal no és bo per al ramat. Si no tinguéssim la societat regulada, quin seria el nostre comportament? Què ens faríem els uns als altres?

De tot i més.

Ets pessimista.

...

Jo no ho sé. Però tinc curiositat.