Lacetània Teatre són ben vius, encara que la temàtica de la mort, amb reflexió i comèdia, sobrevoli part de la programació del cicle Escenes. El menú de primavera aporta quatre muntatges de producció pròpia en un cicle que comença dissabte i que s'allargarà fins al 29 de maig. I és que la vitalitat artística del grup de teatre solsoní passa per un moment dolç i és directament proporcional a la resposta del públic. Entitat i espectadors han trobat al Tatrau Teatre (carrer Santa Llúcia), l'espai ideal per fer explotar el talent local. L'encert? S'ha de buscar, expliquen Francesc Boix, vocal de l'entitat, i Mia Parcerisa, actual president de Lacetània Teatre, en l'ambició dels equips que presenten propostes per representar-se, en un equipament que permet la "proximitat" entre actors i públic, en l'escola de teatre i en una confluència de diferents generacions.

Parcerisa és, també, l'autor i el director de l'obra que obrirà, dissabte, Escenes. Es titula P. O. iés el cinquè muntatge que signa per estrenar-se al Tatrau en aquest cicle. Parcerisa reflexiona sobre l'encaix de l'individu en la societat amb P.O. ("un joc de paraules entre Per Ordre i Por") que li serveix, explica, per confegir un "conte" amb tres personatges immersos en una guerra, que, en el fons, l'únic que volen és "sentir-se compresos i entendre el món" on viuen.

La segona obra del cicle suposarà un canvi total de registre. Joan Francesc Manzano recupera un text del 2002 de Benet i Jornet, Això a un fill, no se li fa, una comèdia surrealista en un clar "homenatge" al dramaturg, subratlla Boix. Escenes tornarà a girar com un mitjó amb Nebraska, de Jordi Portals (Barcelona, 1972), un muntatge que enfronta personatge (Tom Martin, que espera al corredor de la mort) i espectadors a la cadira elèctrica. L'obra suposa l'estrena en la direcció de Ricard Salvà, futur director d'Els Pastorets. I per cloure el cicle teatral, elevades dosis d'humor blanc i música en directe amb Moltes desgràcies després, un espectacle basat en l'obra de Les Luthiers, amb Arnau Abella i Joan Boix al capdavant. El muntatge segueix el fil de Moltes gràcies de res, representat fa dos anys. Quan alguna cosa funciona, perquè no aprofitar-la?