El Tatrau va aixecar dissabte al vespre el teló d'una nova edició del cicle Escenes sota el guiatge de Lacetània Teatre i ho va fer amb la vuitantena de localitats plenes. Com en tota estrena, abans de la funció es respirava expectació per descobrir què s'amagava darrere l'obra que encetava el cicle, P.O., un títol que convidava a reflexionar.

Els teatres de petit format tenen la particularitat que el públic pot estar gairebé a dins de l'obra, sentir la respiració dels actors. En aquest cas, alguns espectadors fins i tot van tenir una participació activa a l'obra. La disposició dels seients, la il·luminació i l'escenografia transportaven l'espectador a una ermita on tres joves coincideixen en temps de guerra. Allà transcorre una història que comença i acaba amb una mateixa escena. Es plantegen interrogants sobre quina és la veritat i es generen molts moments de tensió. Des de l'inici i al llarg de l'hora de representació els tres actors capten l'atenció del públic, que no és fins al final que descobreix la veritable història que s'amaga darrere P.O.

Després de la funció, tot eren elogis i felicitacons per a Mia Parcerisa, autor, director i actor, juntament amb els altres dos protagonistes, Nil Boix i Ostap Sokhatskyy. I és que l'obra no va deixar indiferent ningú. Durant el col·loqui postfunció, l'autor va explicar que la idea que el va inspirar a escriure l'obra li va sorgir a la Diada Institucional, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, enmig d'aplaudiments, proclames i crits. En aquell moment es va adonar que, tot i que compartia moltes coses, no controlava el que estava dient ni com s'estava comportant i va tenir un moment intens de por.

La programació continua

P.O. encara es pot veure avui (18 h), dissabte (22 h) i diumenge (18 h). Les properes setmanes es representarà les obres Això, a un fill, no se li fa, de J.M. Benet i Jornet, Nebraska, de Jordi Portals, i Moltes desgràcies després, basat en l'obra de Les Luthiers.