La porta estarà tancada. Per entrar a l'Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa caldrà passar per unes cortines en les quals es projectaran imatges de l'horror del camp d'extermini nazi de Mauthausen, on es va concentrar la deportació dels republicans espanyols i, en concret, dels bagencs. Un total de 24 veïns de la comarca que fugien de la dictadura franquista es van trobar enmig de la Segona Guerra Mundial i van acabar en camps de concentració. Només en van sobreviure vuit. A dins, el visitant es trobarà el terra ple de siluetes, d'humans de diferents edats, inclosos nens petits. Haurà de prendre la decisió de xafar-les o bé sortejar-les. La intenció de l'exposició Projecte Manresa-Mauthausen, organitzada pels instituts manresans Lluís de Peguera i Pius Font i Quer, l'Escola d'Art i l'Ajuntament, és oferir un espai de reflexió.

L'exposició, inaugurada avui i que es podrà visitar fins al 8 de maig, és una forma de retornar a la ciutat de Manresa la inversió que ha fet "en diners i afecte" perquè des del 2013 estudiants dels dos instituts manresans puguin visitar els camps en el que és una "experiència enriquidora, emotiva, i de maduració, posant-se en contacte amb cultures molt diverses", segons destaca Xavier Valls, professor de Filosofia del Pius i impulsor del projecte pedagògic Manresa-Mauthausen, juntament amb Josep Castilla, professor d'Història del Peguera. Els viatges, i enguany ja serà el quart, es van encetar amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella, que va sobreviure a Mauthausen i en va plasmar l'experiència a la seva gran obra K.L. Reich. El projecte pedagògic gira al voltant "de la dignitat humana, de la llibertat, de formes de vida millors, actualment es fa molta incidència en els refugiats" i va ser un dels fundadors de la Xarxa Mai Més que actualment agrupa 25 instituts de Catalunya. És una de les branques de l'Amical de Mauthausen, i està integrada també en una xarxa europea.

Després de l'impacte de les siluetes, al fons de la sala, hi haurà dos projectors. Un amb imatges de les activitats dels viatges fets pels alumnes; i un altre amb imatges de conflictes actuals: Síria, Idomeni... "No busquem fer un treball històric", diu Valls. Als dos costats, un espai dedicat a Amat-Piniella i un altre amb treballs il·lustrats pels alumnes a partir de K. L. Reich. L'exposició es complementa amb un programa d'actes i es poden programar visites escolars (93 874 11 55).