El puto nét es diu Jofre Martell i la seva iaia -la de veritat- no parla tan malament. O això diu. Però l'altra, la irreverent i malcarada, de la qual no sabem ni l'edat ni el nom, s'ha convertit en dos anys mal comptats en un autèntic fenomen. Renecs, paraulotes gruixudes, improperis i humor molt més que estripat per a un personatge nascut en el blog "Les putes receptes de la iaia", que es va convertir en setmanes en un fenomen viral.

Dos milions de visites en sis mesos al blog i 30.000 fans al Facebook van fer saltar la iaia a les pàgines d'un llibre, titulat com el blog. El segon, 'La puta història de Catalunya de la iaia', va ser, el Sant Jordi passat, el llibre més venut en la categoria juvenil. El tercer del rànquing total. Poca broma, amb la iaia.

Acaba de sortir el cinquè, 'La puta conquesta de Catalunya de la iaia' -amb pròleg de Jordi Roca- que aquest dilluns Martell, acompanyat de l'il·lustrador dels volums, Pere Mejan, presentaven a Manresa. Aquí, la iaia, que malgrat les vicissituds polítiques no desespera i vol veure el seu nét convertit en el president d'una Catalunya independent, l'envia a conèixer el país. Ella mateixa li prepara les rutes. I si fas camí, bé has de menjar, així que en el nou llibre tampoc no hi falten les receptes, el "pal de paller de la iaia", explica Martell. A Manresa, la del "Puto pollastre a la manresana". Avisem que aquí el que tiba és el bacallà però, com diu la iaia, "el pollastre a la manresana no és una manera gaire popular de fer el pollastre. Deu ser per això que té el nom d'aquesta ciutat...". Que quedi clar: Jofre Martell és de Vic, nascut el 1986.

Guionista, publicitari i locutor, a Martell li agradava escriure. Però "d'una altra manera". I va néixer la iaia. Un pur "divertimento". Un personatge i uns llibres "molt poc seriosos, pensats per fer-nos un fart de riure". Primer ell, sobretot quan l'il·lustrador va decidir que si sortia l'àvia, sortia el nét. Amb una estètica d''El diari del Greg', mescla de diari i vinyetes tipus còmic, a Martell encara ara el sobta que, sovint, l'aplaudeixen per la idea però li diguin que aquesta iaia deixa anar excessius renecs. El cas és que "aquesta és la gràcia". Inspirat en l'etern caca-cul-pet-pipi evidentment "agrada molt als nens que, sovint, el llegeixen amb els grans" amb el beneplàcit que, després, totes aquelles paraulotes "no es poden dir".

I és que alguna cosa ha de tenir la iaia més políticament incorrecta del país, que ja ha venut uns 40.000 llibres. Per a Martell és la "naturalitat" amb què barreja coneixements, renecs i castellanades. A banda de les anècdotes, "moltes d'elles personals", explica. És la iaia la sucessora del llibres de monòlegs de Buenafuente de fa una dècada?. "Podria ser, un cop la fórmula monòlegs ja s'ha esgotat".

Ara té clar que toca "explotar" una marca de la qual se sent molt orgullós: "la iaia ens ha professionalitzat. Fa dos anys que visc d'això i escrivint en català!". Sense "cap subvenció, molt al marge del mitjans i fins i tot denunciat", les línies vermelles les marca ell: "si alguna barrabassada no s'ha d'entendre, me l'estalvio. No sóc el Salvador Sostres".

El nou llibre anirà de còctels i el proper pas serà muntar un establiment a Vic, el que serà, diu Martell, "la casa de la iaia". D'aquí a un mes tornarà a tenir els drets televisius de la iaia si no arriben a cap acord amb El Terrat. Però hi ha un programa pilot on la iaia cuina, ves per on, el "Puto pollastre a la manresana"...