"Peus a terra, cap als núvols". Amb aquest missatge, que apel·la a buscar l'equilibri entre tenir present la realitat i fer volar la imaginació, acabaven aquest diumenge les tres sessions de la cantata 'Queralt Somiatruites', un esdeveniment organitzat per l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM) que va reunir al teatre Kursaal de Manresa prop de 900 infants de 3 a 8 anys i les seves famílies i que va dur a l'escenari un conte infantil amb un rerefons ple de valors.

Enguany, després de 8 anys de trajectòria, el projecte -que va aplegar alumnes de 21 centres d'arreu de la Catalunya Central- s'ha dotat de nom: Cantaxics. I la història, protagonitzada per la Queralt -una nena que sempre flota perquè té el cap als núvols- va tornar a fer emocionar grans i petits. En aquesta ocasió el rerefons temàtic escollit va ser el Geoparc, un espai que vetlla per conservar els indrets geològics de més valor. Així, les pedres i els seus records van esdevenir-ne protagonistes.

Les tres funcions van començar amb un teatre ple a vessar, des de la platea fins a l'amfiteatre, i l'animació dels Maîtres, un trio còmic santpedorenc que es va encarregar de posar la nota d'humor durant tot l'espectacle. El pedagog manresà Manel Justícia, creador del conte, va exercir el paper de narrador i va anar explicant al públic la història de la Queralt Somiatruites, una nena a qui un dia els peus van deixar de tocar-li a terra perquè tenia el cap ple de pardals.

Després de provar el xarop de realitat, un remei recomanat per una veïna "que ho sap tot", la Queralt s'embarca en un viatge acompanyada pels seus avis: la Bàrbara, la Pilar i en Pere. La noia va acumulant pedres a les butxaques, totes elles lligades als records de quan els avis eren joves.

Durant l'aventura, il·lustrada per Doris Jiménez, la Queralt vola com una ploma i visita un mar on es converteix en sirena, així com la cova dels records perduts, on, després de perdre's i de picar molta pedra, tant ella com els seus avis aconsegueixen recuperar el record de l'avi Pere i el seu divertit còdol saltarí. Encara li falta, però, un últim record: el de l'avi Manelet, que va morir quan ella era petita. La seva és una pedra molt especial, ja que té forma de cor. D'aquesta manera, la Queralt acaba aprenent que somiar truites és important, però que cal tocar de peus a terra.

Música en directe

A més dels nens i nenes de les escoles de música, que van interpretar una desena de cançons sota la direcció del compositor musical de l'obra -el cardoní Xavi Ventosa-, l'espectacle va disposar d'una banda de músics provinents de les escoles de música de Cardona i Solsona. Flauta travessera, piano, clarinet, trompa, violí, contrabaix i percussió van acompanyar a la perfecció els petits cantaires. Enguany també es va incloure la novetat d'un cos de ball, amb joves ballarines de l'Espai de Dansa Petite Palace de Navàs.

Abans del tema final, en què famílies i infants van convertir el Kursaal en un mar de globus blaus i blancs, la coordinadora del projecte i cap de l'ACEM a la Catalunya Central, Ruth Matamala, va donar les gràcies a tothom que fa possible el Cantaxics -"aquí hi ha gent molt veterana; hi ha pares que tenen fills només per poder venir a les cantates"- i va reivindicar la identitat i els valors del projecte: somiar truites com a "idea positiva" i tenir en compte "tot el que ens pot transmetre la gent gran".