El Museu Can Framis mostra fins al 17 de juliol l'herència plàstica d'Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923-2009) com un homenatge a la figura, el treball i la trajectòria de l'artista. L'exposició, titulada Pintura, és formada per prop de quaranta obres, que s'emmarquen entre la segona meitat del segle XX i els primers anys del XXI.
L'especialista en l'obra de Ràfols-Casamada i comissari de la mostra, José Francisco Yvars, va destacar en la presentació que l'exposició "és una selecció cabdal del que seria la pintura i l'expressionisme líric de Ràfols". Les obres es caracteritzen, segons Yvars, pel color, la construcció i una gamma cromàtica que juga amb la llum. Així, les combinacions són les que donen qualitat a les obres.
L'exposició sorgeix com un homenatge a Ràfols-Casamada per part d'Yvars, que va mantenir amb l'artista una "amistat entranyable", segons va destacar el comis-sari. "Era un joc de complicitat i aquesta és la base de l'exposició. La idea era anar ordenant nuclis formals però descuidant un poc la cronologia", va afegir. Així, Pintura és una exposició que vol oferir un compendi dels signes, colors i emotivitats que singularitzaren l'artista i exalçaren el fet pictòric al territori català. En aquest sentit, Yvars va explicar que a la mostra es pot veure "la potència i l'energia plàstica" de cada una de les obres i que "la complicitat formalista distingeix, en part, el món de Ràfols del d'altres artistes -que també han estat de primera magnitud-, ja que no s'ha d'oblidar que ha estat un dels grans en una generació de grans".
Pintura permet aprofundir en el procés evolutiu característic de la pintura de Ràfols-Casamada. Durant els anys 50, l'artista va passar de la figuració a l'abstracció després d'un procés de reflexió. Així, l'exposició és un reflex del període d'abstracció que va viure el barceloní, ja que, segons Yvars, les obres datades entre la segona meitat del segle XX i l'any 2005 "són la part poderosa de Ràfols". A més, les obres, procedents de les col·leccions de la Fundació Ràfols-Casamada-Maria Girona, Carmen i Lluís Bassat, La Caixa i la Galeria Joan Prats, entre d'altres, reivindiquen la seducció de la matèria i l'autonomia en el relat artístic.
A l'exposició es poden veure obres com Aurora (1968); Els elements (1985); Salomon way (1989); Marge rosa (1992); El taller (1995), i Estructura interior (1996), entre d'altres. A més, l'especialista en l'obra de Ràfols-Casamada va assegurar que acull "almenys sis obres que no s'han vist mai", així com un collage que el mateix comissari mai havia vist muntat tal com està a la mostra del Museu Can Framis. D'altra banda, també recull fragments de la intimitat dels dietaris de Ràfols-Casamada, que traslladen als mots les seves recerques plàstiques entorn de la desfiguració de la forma, la captació lírica de la realitat immediata, l'ordenació de l'espai i el ritme del color.
José Francisco Yvars també va explicar que la pintura de Ràfols-Casamada es reflecteix "de bona gana" en aquesta exposició -on els colors ocres i blaus són els protagonistes-, ja que es veu la intenció decisiva de l'artista. En aquest sentit, va assegurar que l'obra de Ràfols-Casamada és "un art de sensacions cromàtiques i visuals i un art de sensibilitat perquè, com ell deia, veure és sentir". Així, l'exposició Pintura "és un formalisme intencionat per produir efectes de bellesa amb una xarxa formal", va concloure Yvars.
