Un èxit sense precedents. Reunir 14.000 persones per veure un espectacle és un rècord. Fer-ho el 1954, transformant l'escala d'accés a la façana principal de la Seu de Manresa en un escenari resulta, ara, increïble. Aplegar-ne 600 més perquè hi participin és un luxe. La representació de La hidalga del valle va ser això, i el director del macromuntatge va ser Esteve Polls, que va morir dissabte, als 93 anys. Polls va ser un dels dramaturgs més reconeguts de l'escena catalana del segle XX, mentor de grans actrius com Núria Espert i Julieta Serrano.

Entre el 15 i el 18 d'agost del 1954, Polls va dirigir les quatre funcions de l'acte sacramental de Calderón de la Barca que van aplegar 14.000 espectadors. El macromuntatge va ser una iniciativa d'un grup de manresans entusiastes que van situar el projecte sota la tutela de la Junta Local de l'Any Marià.

En aquella època, Polls, nascut a Barcelona el 1922, era un director de prestigi, que estava al capdavant del Teatre Romea i ja havia dirigit actes sacramentals amb motiu, l'any 1952, del Congrés Eucarístic Internacional celebrat a la capital catalana. Polls va entomar el repte i el va acompanyar l'èxit: pensat per ser representat el 15 d'agost, data festiva de l'Ascensió de Maria, i l'endemà, l'espectacle es va ampliar a dues funcions més.

Per a una Manresa que intentava alçar el cap en ple franquisme, aquella convocatòria va ser un gran esdeveniment. Sis-centes persones, moltes vinculades a entitats, van prendre part en la representació, que va tenir una actriu professional, l'argentina Dora Santacreu, i vuit actors més de la ciutat: Crispina Gros, Conxita Soler, Rosa Maria Camprubí, Martí Camprubí, Joan Torras, Joan Torrens, Salvador Soler i Josep Canal.

El 1957, Polls, que definia la seva vida com "una barreja entre el drama i la comèdia", es va convertir en el primer director que va posar en escena una obra clàssica en català durant el franquisme: 'Juli Cèsar', de William Shakespeare. A Madrid, va dirigir muntatges en diferents teatres (Recoletos, Español, María Guerrero...) i el 1965 se'n va anar a fer les Amèriques, on va col·laborar en la creació de les companyies nacionals de Colòmbia i Costa Rica. D'aquests anys a Amèrica amb la seva dona, l'actriu Montserrat Salvador, era dels que tenia millor record. Ja de tornada, el 1974 es va fer càrrec del Teatro Nacional de Barcelona. Després d'uns anys que va confessar que sentia que "ja no existia" per al sector ni per a l'administració, el 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2011 el premi Arlequí de Teatre.

Després de més de 400 obres, Polls es va començar a acomiadar dels escenaris amb la gira de 'Jugant amb Molière', que es va veure al Kursaal de Manresa, el 22 de febrer del 2009. Després de la funció, El Galliner li va retre un homenatge, que va rebre emocionat i que va agrair recitant els darrers versos del 'Poema de Nadal', un text de Sagarra que sempre ha anat unit al director.

Dies abans l'entitat teatral manresana ja l'havia convidat a rememorar el seu espectacle més gran: 'La hidalga del valle'. Ell mateix va reconèixer que mai no havia portat la batuta d'un muntatge similar. No pel text sinó perquè "hi havia tota la ciutat implicada. Hi havia il·lusió, entusiasme".

En la taula rodona de record, en la qual van participar actors del 1954, Xavier Francàs, un dels promotors del l'espectacle, va destacar com van convertir un talús descampat de 1.500 m2 en un pati de butaques. Tal com va dir Polls, "quan algú creu en alguna cosa, si vol, la fa". Polls encara va tornar a Manresa aquell mateix any, en què també va presentar les seves memòries condensades en 900 pàgines. En va dedicar set a repassar el capítol manresà, farcit d'anècdotes.