La localitat sevillana de Tomares, a la comarca de l'Aljarafe, s'ha topat de manera casual amb un tresor de l'Imperi Romà en haver-se descobert durant uns treballs d'excavació rutinaris dinou àmfores romanes, amb 600 quilos de monedes de bronze i també de plata.
Aquesta riquesa arqueològica s'ha trobat en una de les localitats amb la renda per càpita més alta d'Espanya, que està situada a pocs quilòmetres de Sevilla i té uns 25.000 habitants.
Res més localitzar-les restes arqueològiques al parc Olivar de Zaudín de Prenguessis, ahir mateix van ser traslladats al Museu Arqueològic de Sevilla, que l'ha celebrat perquè constitueix una de les troballes d'aquest tipus més importants de l'Imperi Romà i d'un valor històric "incalculable ".
Els mitjans de comunicació han tingut el privilegi de comprovar que algunes de les àmfores que alberguen les monedes estan intactes, tot i que s'han trencat algunes en els treballs d'excavació.
Es tracta de monedes de finals del Segle tercer i del quart i contenen inscripcions dels emperadors romans Constantí i Maximiliano, encara que els arqueòlegs no descarten que puguin reflectir una època més àmplia de l'Imperi Romà.
La directora del Museu Arqueològic de Sevilla, Ana Navarro, ha explicat als periodistes que el conjunt històric de monedes localitzat té "pocs paral·lels en la història del Baix Imperi Romà d'Espanya".
Entre les hipòtesis que s'estudien sobre la ingent quantitat de monedes, ha apuntat possibles pagaments a l'exèrcit o a algun tipus d'entitat pública de l'Administració de l'Estat, però per ara "no es pot aventurar res més", ha precisat Ana Navarro.
També s'han verificat els tècnics que la majoria de les monedes estaven recentment encunyades i no havien entrat en circulació i, a més, algunes poden que tinguin un bany de plata i que no siguin només de bronze.
Netejar les monedes
A partir d'ara, la primera tasca dels tècnics del Museu Arqueològic és netejar les monedes, que estan plenes de sorra, estabilitzar-les perquè no pateixin un deteriorament perquè és metall i, per tant, es pot deteriorar per les condicions climatològiques i inventariar.
Amb l'inventari es busca "donar-li l'ADN dins de la col·lecció museística" i després començaran a relacionar el context històric que es donava en el Baix Guadalquivir, ha explicat Ana Navarro.
També han d'estudiar la documentació de determinats jaciments de l'entorn i "relacionar possiblement amb una vila -romana- important" en aquesta zona, tot i que aquesta hipòtesi cal contrastar-la amb la documentació, ha precisat la directora.
Aquest procés serà molt llarg, encara que una vegada documentat i conclòs suposarà una "gran contribució al patrimoni històric i arqueològic d'Andalusia", ha subratllat.
La troballa es va produir ahir a la tarda quan l'empresa pública Tragsa va iniciar l'excavació d'un metre de profunditat per introduir la conducció elèctrica d'un dels camins que la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir està construint a la zona per a l'accés a l'Aula de la Natura .
Els terrenys s'assenten en un entorn natural al costat de la conca del rierol Les Fonts, amb quatre llacunes que, al seu torn, compten amb diverses espècies de fauna (aus, principalment) i flora, el que suposa un gran valor ecològic a conservar .
