L'oferta expositiva del 34è Saló del Còmic arriba carregada de noms emblemàtics del gènere, des d'autors de referència a personatges femenins destacats, passant pels vehicles emblemàtics del món de la vinyeta.

Al recinte ampliat que ha obert portes aquest dijous s'hi han instal·lat 13 exposicions, deu de les quals de producció pròpia del Saló. La gran aposta de l'edició és 'Vinyetes sobre rodes', amb uns 200 originals de còmics i 30 models de cotxes reals que les vinyetes han fet mítics. Destaca també la mostra centrada en les súper heroïnes de còmic, la que el Saló dedica Francisco Ibáñez en el seu 80è aniversari, i una sobre les novel·les gràfiques 'compromeses' amb la situació política i social.

'Vinyetes sobre rodes' és la gran exposició temàtica del 34è Saló del Còmic. Compta amb uns 200 originals de còmics de tot el món que han retratat la relació de les vinyetes amb el món dels vehicles. Cotxes, motos i bicicletes immersos en temàtiques com l'aventura, el gènere negre, la fantasia, l'humor, els superherois i les grans competicions de vehicles.

A més, l'exposició presenta vehicles reals que han aparegut a les vinyetes. SEAT, col·laborador de la mostra, compta amb un espai propi on mostra diversos vehicles molt presents en el còmic espanyol des dels anys 1960. Les activitats relacionades amb l'exposició 'Vinyetes sobre rodes' inclouen un circuit per millorar la conducció de cotxes a la plaça Univers i un espai d'educació vial amb realitat virtual al Palau 1, totes dues activitats organitzades pel Servei Català de Trànsit.

Amb tot, la mostra més sentida per a l'organització és la que enguany han dedicat al dibuixant Francisco Ibáñez, l'any que compleix els 80. Amb el títol 'Per molts anys, Ibáñez!', l'autor de sèries mítiques com Mortadel·lo i Filemó, Pepe Gotera y Otilio, El botones Sacarino, Rompetechos o 13, rue del Percebe és homenatjat amb una mostra que conté més de 120 originals, a més de recreacions del seu univers gràfic. També s'hi revisa tota la seva trajectòria, des dels seus primers temps a les seves sèries més populars, i també s'hi reprodueixen aspectes curiosos del seu treball i de la seva relació amb els lectors.

Reconeixement als personatges femenins

L'actualitat és sempre matèria d'interès pel Saló del Còmic i les seves exposicions. Així ho reitera el seu director de continguts, Antoni Guiral, per explicar l'oportunitat de l'exposició 'Elles tenen súper poders'. I és que al seu entendre a dia d'avui les dones tenen un paper en el món del còmic molt més destacat que en altres gèneres. 'Més com a personatges que com a autores o dibuixants, per bé que cada dia n'hi ha més', ha matisat Guiral. 'Elles tenen una força evident i els hi hem volgut retre aquest homenatge', ha afegit.

La història -i aquests dies també el Saló- del còmic ens recorda que només dos anys després del naixement de Superman, considerat el primer superheroi, va aparèixer als 'comic books' Fantomah, la primera súper heroïna. Però durant dècades, van ser diverses les heroïnes amb súper poders que no eren més que una versió femenina d'un personatge masculí ja conegut. A partir dels anys 60, amb la reivindicació del paper social de la dona, les súper heroïnes 'van presentar una ferma candidatura a ser entitats tan poderoses, independents o peculiars com les masculines'. Avui en dia, la balança s'ha equilibrat, considera Guiralt, i les dones amb poders especials comanden col·leccions i grups, i destaquen per la força del seu caràcter i la riquesa de matisos de la seva personalitat.

En aquest sentit, 'Elles tenen súper poders' és una mostra de la pluralitat d'aquests personatges femenins. L'exposició compta amb una selecció de 25 personatges d'origens, facultats i personalitats molt diferents, de les quals s'ofereixen dades bàsiques al costat dels originals i reproduccions.

Sense abandonar l'actualitat com a matèria prima del gènere, la 34a edició del Saló del Còmic inclou l'exposició 'Novel·les gràfiques compromeses', que revisa temes com el moviment dels indignats, la corrupció política, l'emigració i el racisme, els desnonaments, la situació de la gent gran, la indigència, la marginalitat, la cooperació i la solidaritat. Des del Saló s'explica que una de les senyes d'identitat de la novel·la gràfica espanyola és el compromís amb el seu entorn social, econòmic i polític.

A la mostra s'exhibeixen còmics de destacats autors i autores que retraten les persones que han sortit més mal parades de la crisi i de la recessió en aquests últims anys. Són vinyetes de gran força estètica i narrativa, que es plantegen amb cruesa allò que colpeja el nostre entorn.

D'altra banda, enguany destaca la iniciativa 'Il·lustr@', una forma de reconeixement als joves il·lustradors i dibuixants que avui ronden la trentena i que han difós el seu treball en bona mesura a través de la xarxa. El Saló reconeix aquesta generació amb una exposició que reuneix obra de 15 creadors escollits, que són 'només la punta de l'iceberg'.

Les mil llengües de Tintín

Produïda per 1001. Associació Catalana de Tintinaires, amb les col·leccions de Jordi Duch i Can Tonet, es presenta l'exposició 'Jo encara diria més', que destaca la infinitat de llengües a què ha estat traduït l'emblemàtica sèrie d'Hergé. Es tracta d'una mostra de 16 'roll-ups' (panells flexibles). En el primer hi ha un mapa del món que senyala les llengües en que s'ha publicat Tintín i a la resta una fitxa tècnica amb una coberta d'un àlbum del Tintín, on s'indica una llengua, el parlants de la mateixa, l'any en que va sortir aquell àlbum en aquella llengua i algunes curiositats. Hi ha mostres en idiomes com l'afrikaans, l'alsacià, el marolià, el basc, el coreà, el japonès, el grec, el llatí, l'esperanto, el finès, el rus, o el xinès mandarí i, és clar, el català, entre moltes altres.

El reguitzell d'exposicions del 34è Saló del Còmic inclou quatre exposicions més que el certamen dedica als diversos guanyadors dels Premis concedits en la darrera edició. El guionista de còmic Enrique Sánchez Abolí (Gran Premi), el còmic 'Las Meninas' (Premi a la Millor Obra, de Santiago García i Javier Olivares), el dibuixant Miki Montlló (Autor Revelació) i el fanzine Thermozero (Millor Fanzine estatal) són els protagonistes d?aquestes quatre mostres.

Homenatge pòstum a Luis Bermejo

El Saló dedica també una exposició al dibuixant Luis Bermejo (1931-2015), mort l'any passat. Considerat com un dels grans autors de còmics de tots els temps, Hereu de Manuel Gago, Bermejo va quallar la seva empremta gràfica amb 'Las aventuras del FBI' i poc després, va sorprendre amb la sèrie 'Apache'.

Bermejo va treballar per al Regne Unit en nombroses publicacions, i destaca la seva participació a la sèrie 'Heros the Spartan', seguint els passos de Frank Bellamy. Així mateix, va col·laborar amb Warren Publishing, on va dibuixar nombroses historietes. 'Més enllà de les seves atractives sèries dels anys 1950, les contribucions de Bermejo al mercat espanyol han estat de gran calat: des de no pocs seients a Bruguera, fins a projectes indelebles com 'Historia de Andalucía' i 'Rumbo Sur', passant per la col·lecció de 'Relatos del Nuevo Mundo' o la seva encertada aportació al renaixement del 'Capitán', destaquen des del Saló del Còmic.