Llums de colors, focs artificials, canons disparant confeti i polseres il·luminades en els canells de 55.000 persones ja indiquen que estem en una gran festa, però si qui la protagonitza és Coldplay la celebració pot aconseguir nivells molt elevats, i això és el que ha passat aquest dijous a Barcelona.
La forma com la banda britànica ha iniciat aquesta nit el seu concert a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, amb l'enorme escenari il·luminat de vermell, els coets de colors esclatant en el cel i la banda botant al ritme de "A Head Full of Dreams", ha estat un anunci clar de la línia festiva que havia de presidir tot la vetllada.
Ha estat com dir "hem vingut a fer-te gaudir i ho aconseguirem", i així ha estat; el públic ha ballat, ha saltat i ha corejat a tcor què vols els himnes èpics de Coldplay, en el primer dels dos espectacles de la formació de Chris Martin a Barcelona, única parada espanyola de la seva gira mundial.
El concert ha estat una descàrrega d'energia i bon rotllo, amb la qual el públic ha vist recompensada la paciència que ha hagut de tenir per suportar els estrictes controls de seguretat previs, alguna cosa que s'ha fet habitual en els esdeveniments multitudinaris des dels atemptats de París.
Durant la tarda, milers de persones han fet cua per agafar l'autobús que puja a la muntanya de Montjuïc, per creuar el carrer replet de cotxes i regulat per agents de la Guàrdia Urbana, per ensenyar el contingut de les seves bosses als equips de seguretat, per mostrar la seva entrada i per recollir les polseres lluminoses que tant joc han donat durant el concert.
Aquests braçalets, controlats per programari, que s'il·luminen per indicació dels tècnics de l'equip de Coldplay han permès als presents estalviar bateria en el mòbil, ja que no han hagut d'encendre la llanterna als moments emotius, i a més han donat més varietat de colors a la interacció amb el públic.
Durant "Yelow" el Estadi Olímpic s'ha il·luminat de verd, no sabem si per error o per no resultar previsible, i en "Birds" s'ha alternat el lila, el vermell i el blau. Però el ritme de la festa no l'han marcat les llums de colors, sinó les cançons, moltes del seu últim disc, "A Head Full of Dreams", però també dels anteriors.
El so era un tema que preocupava a més d'un, perquè l'últim concert de Coldplay a Barcelona, també en el Estadi Olímpic fa set anys, va anar un fiasco en aquest sentit. Però aquesta vegada s'han tret l'espina. Tots els instruments han sonat bé, tot ha estat en el seu lloc i Chris Martin ha estat magnífic.
El carismàtic 'frontman' ha recorregut la passarel·la entre escenaris corrent i ballant amb energia i estil i ha resultat molt simpàtic en les seves intervencions, la majoria en un castellà molt acceptable.
En la segona cançó del concert, Martin ha agafat una bandera catalana i l'ha penjat de la guitarra i, al llarg de la nit, l'ha recuperat diverses vegades, bé per posar-la-hi en la butxaca posterior dels pantalons, bé per col·locar-la-hi en el cap. Un detall molt ben rebut pel públic.
L'eufòria s'ha desfermat amb cançons com "Hymn for the Weekend", en la qual les pantalles han dibuixat figures caleidoscòpiques pròpies d'un viatge amb drogues psicodèliques.
Però també hi ha hagut moments de més recolliment en els dos escenaris petits, situats al mig de la platea i l'extrem oposat a l'escenari principal, on Coldplay s'ha mostrat com una banda senzilla, formada per quatre músics que no necessiten llums de colors per tocar les seves melodies de tornades diàfanes.
Després de dues hores de festa, la celebració ha acabat com havia començat, amb confeti, focs artificials, felicitat, alegria i l'estadi sencer saltant al ritme de "A Sky Full of Stars".
I després, cinquanta-cinc mil persones muntanya a baix, amb les polseres encara als canells i les llums vermelles, liles i grogues brillant per tot Montjuïc. Memorable.
