Pares fent cua amb cotxets per entrar, famílies senceres a la platea i l'escenari ple d'infants de 2 anys de setze escoles bressol del Bages disposats a ajudar la Rita a trobar el seu botó. Aquest és l'ambient que es va viure ahir al teatre Kursaal de Manresa abans de l'inici de les dues funcions de 'Bada Botó'. Una proposta de producció pròpia encarregada pel servei educatiu de l'equipament cultural a un grup de músics i pedagogs per dotar de més personalitat l'edició d'enguany del ReXics, que, per vuitè any consecutiu, ha servit per acostar el món del teatre als més petits.
El fet d'haver creat un espectacle propi ha permès incorporar-hi elements que en edicions passades s'havien trobat a faltar. Si fins ara els infants eren únicament espectadors -això sí, dalt de l'escenari- enguany també han estat protagonistes. Els 400 nens i nenes que van seure a l'escenari del Kursaal ahir van participar directament en l'espectacle interactuant amb els quatre músics i la ballarina, seguint algunes coreografies i fins i tot, taral·lejant el tema principal 'On deu ser el meu botó?', una peça senzilla però enganxosa que va servir de fil conductor.
Els infants van entrar a l'escenari per la porta del darrere, com veritables professionals. Els familiars, impacients, esperaven a platea que s'iniciés la funció mentre els nens, una mica desorientats i expectants al que estava a punt de passar, s'acabaven d'acomodar a terra a l'escenari controlats pels educadors dels centres.
Va alçar-se el teló i van sonar les primeres notes musicals. Una remor també va sentir-se entre els familiars de la platea. Tots volien localitzar els seus fills, néts o germans dalt de l'escenari. Pràcticament com hipnotitzats per la música, els infants van seguir atentament el fil argumental de l'espectacle, senzill i adaptat a les seves capacitats, però amb ganxo. La ballarina Rita havia perdut el botó del vestit i, sense ell, no podia ballar. Els 40 minuts de funció van servir per localitzar aquest botó.
Un espectacle sense veu i que utilitza les gesticulacions i els moviments per fer interactuar els més petits. De fet, el moviment va ser un dels elements indispensables per al desenvolupament de l'espectacle conjuntament amb la música. A part de la cançó principal, també van sonar altres temes instrumentals de diversos estils i èpoques interpretats amb violoncel, piano, clarinet, flauta, traverso i percussió per Marta Canellas, Anna Vega, Santi Serratosa i Marisa Badia. La ballarina Laura Bataller es va posar a la pell de la Rita.
Cares d'alegria i satisfacció dels menuts quan finalment la Rita va trobar el botó a dins de la rentadora. Ja al final, una música més festiva i els salts dels petits mentre feien sonar els instruments de percussió que havien preparat per a l'ocasió van fer arribar al públic la sensació d'haver-s'ho passat d'allò més bé i d'haver aconseguit l'objectiu.
Els 400 nens van ser a la vegada espectadors i protagonistes; i els familiars van ser espectadors per partida doble: a banda de veure el muntatge, molts intentaven seguir amb la mirada tots els moviments i les intervencions dels més menuts, i molts van immortalitzar el moment fent fotografies.
