Investigadors del jaciment de la Cova de les Teixoneres, ubicada al Moianès, han publicat a la revista Radiocarbon un estudi del qual es desprèn que el jaciment podria haver estat testimoni de la desaparició dels neandertals a Europa Occidental.

En concret, s'ha detectat presència de neandertals fins fa 35.000 anys, moment en el qual la cavitat es va abandonar, encara que 5.000 anys després va tornar a ocupar-se, aquesta vegada per sapiens.

L'estudi està signat per un equip internacional format per membres del Max Planck Institute de Leipzig, Alemanya, i es completa amb el Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH), ubicat Burgos, i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona.

Les conclusions s'han basat en les datacions obtingudes amb el mètode ultrafiltració (ABOX), que permet depurar les mostres de Carboni 14 amb més precisió, han explicat des del CENIEH a través d'un comunicat de premsa.

La investigadora del Max Plank Institute Sahra Talamo ha estudiat 16 mostres òssies i una de carbó i ha obtingut una sèrie de dates coherents des del punt de vista estratigràfic.

Les mostres inclouen ossos amb alteracions antropogèniques en forma de marques de tall, relacionades únicament i exclusivament amb l'ocupació humana.

Ruth Blasco, del CENIEH i codirectora del jaciment, ha afirmat que aquestes marques són "estries produïdes de forma accidental per eines lítiques" vinculades a activitats humanes de la cova.

A més, les dates obtingudes procedeixen de les dues últimes unitats sedimentàries i proporcionen un últim període d'ocupació entre fa 35.000 i 40.000 anys.

Les datacions són coherents entre elles i indiquen que el sediment no va ser excessivament pertorbat, cosa que suggereix una continuïtat en l'ocupació de la cova fins fa 35.000 anys.

A partir d'aquell moment es produiria una interrupció de més de 5.000 anys, fins a la reocupació de la cova amb els sapiens, ha explicat Jordi Rosell, de l'IPHES i codirector de les excavacions.

En el comunicat, Rosell ha recordat que la indústria lítica localitzada a la zona associada a 35.000 anys no permet ser atribuïda a cap dels dos candidats a habitar-la durant aquell període: sapiens i neandertals.

Això sí, suposa evidència suficient per poder dir que existien dos grups humans a la cova, i els investigadors s'inclinen a pensar que "es tractaria dels últims neandertals" de la zona.

Per aquest motiu, la nova campanya d'excavacions, a desenvolupar-se entre el 4 i el 25 d'agost, intentarà resoldre aquesta "incògnita".

Blasco ha afirmat que recuperarà material arqueog-faunístic i, amb les dades que s'obtinguin, potser es pugui "revelar el misteri sobre quin homínid va habitar la Teixoneres fa 35.000 anys".