Gerard Quintana: «Sopa de Cabra morirà amb nosaltres»

Demà fan un concert de la gira d'estiu a la Cerdanya. Com es presenta el concert?

Tocar a Llívia ens fa molta il·lusió i esperem que tothom ens acompanyi. Esperem un públic d’edat variada, des de la gent que ha crescut amb Sopa fins als més joves. Durant la nit, presentarem el darrer disc, però no passarem per alt els nostres 30 anys de carrera ni els clàssics que ens han acompanyat sempre.

Trenta anys de carrera no són poca cosa.

Gràcies! Contents d’haver arribat on hem arribat i de seguir aquí, al peu del canó!

Ha plogut molt des dels inicis fins a l’actualitat. El panorama musical també ha canviat...

Als anys 80, el rock a Catalunya era un desert on trobar grups era complicat, i donar-se a conèixer, encara més. Madrid ens havia guanyat la partida i si et volies fer famós, havies d'anar a la capital. Per sort, els temps han canviat i la truita s’ha girat.

I per a Sopa de Cabra també ha passat el temps, oi?

Als inicis, Sopa només tocava a pobles i havíem de lluitar molt per saber com havíem de posar la taula de so (riu). Encara hi havia poca tradició musical. Molta gent ens deia que com anàvem fent música! Res tenia cap credibilitat ni cap sentit. Nosaltres fèiem el que ens agradava per a un petit públic. Hem anat endavant, però encara ens falta molta feina per donar a conèixer l’excel·lent mercat musical català. Però no només ha de canviar la música, sinó també la gent: els catalans pensem que només hi ha un grup de música, un equip de futbol... Als catalans, ens sembla que de tot en tenim un, i no, en tenim molts i d'una qualitat molt variada.

I de tot aquest temps i tota la trajectòria viscuda, quin balanç en fa?

El balanç és positiu. És un plaer estar 30 anys després al peu del canó i dedicar-nos al que més ens agrada: la música. Tot és un èxit.

Igual que amb els 25 anys, els 30 també els celebren d’una manera especial. Com serà la gira?

A l’octubre fem el primer concert. Aquests 30 anys de carrera els hem volgut celebrar igual que vam fer el 2011, quan vam fer 25 anys. En aquell moment el nostre repte era omplir el Palau Sant Jordi, però no ens imaginàvem que seria durant 3 dies. La voluntat d’aquell moment, i de qualsevol altre moment per a Sopa, ha estat fer coses diferents, innovadores i sense precedents.

Londres, Madrid i Barcelona. Les tres ciutats que visitaran per la gira.

L’experiència de tocar a tres grans ciutats pensava que mai arribaria i aquest any farem un altre somni realitat. Per a mi, totes tres ciutats tenen un significat molt especial. Londres ha marcat una nova generació musical. La capital britànica ha estat influència d’aquelles bandes de final dels 60 i principi dels 70 que tenia el seu epicentre a Londres, parlo dels Rolling Stones... Aquella música que sorgia d'Anglaterra i es reinterpretava i es fusionava en altres parts del món. Tot aquest impacte té força culpa que nosaltres ens haguem dedicat a la música. Quan vam començar érem un grup de joves impactats que va decidir quin futur volia. Així neix Sopa de Cabra. ­Madrid, a mitjan 80, era la capital cultural i durant tot aquell temps previ ens va influenciar molt. Després de créixer un parell d'anys per Girona, a mitjan anys 90, Sopa va arribar a Barcelona. Allà vam tocar a la Sala Zeleste, actual sala Razzmatazz. A partir d’aquell moment ja van venir molts més concerts. Per exemple, la nit al Palau Sant Jordi amb Sau, Sangtraït i Els Pets. Però de tot allò, ara, només en queda el record dels referents que han creat història.

Tot i que només quedi el record de la nit del rock català, enguany se’n celebra el 25è aniversari. Creu que va marcar un abans i un després per a la carrera de Sopa?

Sí, va ser un dels moments que ens van marcar, però també el considero un punt d'inflexió, vull dir que hi ha hagut més moments i tots ells han estat d’inflexió. El del 91, per exemple, va ser un moment més entre molts altres... Trenta anys en què també hem viscut moments molt durs per al grup, i ningú en diu res.

Es refereix a quan es van separar?

Sí. El 2001 vam pensar que acabava un camí i que Sopa era el passat; però aquests 11 anys ens han servit per constatar que no, que malgrat que la banda hagués acabat, Sopa seguia a la memòria de la gent i seguia sent la imatge a través de la qual la gent ens identifica i ubica. Sopa de Cabra només acabarà quan ens morim, però això no vol dir que no puguem estar un temps inactius, treballant en altres projectes. Res està escrit. Ara per ara, no tenim la sensació de final.

Abans parlàvem del concert al Sant Jordi, el 2011. Però deu anys abans, Sopa se separava.

El 2001 va ser el pitjor any per a Sopa. Dos membres de la banda amb càncer, un d’ells actualment viu, i l’altre, mort. Això va fer que el grup hagués d'aturar la seva trajectòria. A més a més, a mi em va deixar la dona... Després de deu anys de matrimoni. Tot era molt complicat.

Devia ser un moment dur.

Ara, després de tot i d’aquests anys parats et puc dir que, amb el temps, hem crescut i hem madurat i veiem les coses amb una altra perspectiva. Però tornem amb més il·lusió que mai i convivint amb el que vem viscut.

I ara, tornen per sempre?

Sincerament, una cosa que hem guanyat amb aquests trenta anys és la constatació que Sopa de Cabra no es pot deixar ni reagafar. Jo, fins al dia que em mori, seré el cantant de Sopa. I el mateix amb tots els altres membres. Aleshores, per més projectes que faci la banda, sempre serem Sopa de Cabra

I aquest 2015, han presentat «Cercles», el seu darrer disc.

Aquest disc ha estat el repte més gran. Ens havíem de tornar a presentar al públic en un escenari. El risc més gran de Cercles era crear cançons que haguessin de conviure amb els nostres clàssics i que, alhora, també es convertissin en un clàssic més. És a dir, l’objectiu del disc és ampliar el repertori dels nostres seguidors i que les noves cançons arribin a ser igual de conegudes que Camins, El far del Sud o l’Empordà.

I com el definiria?

Després del que vam passar el 2001, necessitàvem fer un disc sincer i honest. Però no podíem oblidar el que sempre defensem: creure’ns el que diem i fem. Res és més tràgic que no creure en el que dius. Per tant, creient en el nostre lema, hem decidit continuar la nostra carrera des del mateix punt on la vam deixar, com si els onze anys no haguessin existit per a la banda.

Però «Cercles» no és un disc com els de sempre... Deixen de banda el format més rock?

El disc sona amb format més acústic i més intimista. Sopa ha estat sempre considerada un grup clàssic de rock. I és cert, els nostres primers, eren més rockers... Però els anys passen, i Sopa també envelleix amb nosaltres.

Satisfet del resultat?

Molt satisfet. I si hi afegim que està a punt de ser nominat disc d’or... Tot ajuda. Aquest últim treball és un dels millors fins ara.

«Cercles» és una paraula amb un ampli significat. Què significa per a vostè?

Cercles són cicles. Cercles són etapes de la vida, moments que desapareixen i, a vegades, reapareixen, com nosaltres... Totes les connotacions del diccionari eren adients per al que nosaltres vivíem mentre gravàvem el disc: tornar a gravar al mateix estudi, tornar al mateix poble on vam començar, preparar concerts i gires... Ara, estem fent allò que ens toca fer, allò que necessitem explicar i que, pel moment personal que vivim, sentim. Amb Cercles volem retornar la nostra imatge i la nostra etiqueta.

Tot i deixar de banda el rock, Sopa és per a molta gent un dels pares del rock. Sent el mateix?

Sopa també es considera filla d’una generació musical, la que encarnen els Rolling Stones. Mai negarem la paternitat a ningú, però tampoc la imposarem.