any rere any i que, junts o com a elements separats, centren algunes de les novetats en el món del còmic de les darreres setmanes.
L'estiu; ah, l'estiu. L'època de les calors, els amors amb data de caducitat i els treballs juvenils remunerats a la Dickens. Un còctel explosiu de pura mundanitat i que és, també, la base del nou llibre -per dir-ne d'alguna manera- del canadenc Seth, un dels popes més autoconvençuts del còmic actual.
Un verano en las dunas recupera dues historietes curtes que el dibuixant va publicar entre els anys 1991 i 1993, on va establir les bases del seu estil d'arrel aparentment autobiogràfica. En aquest cas, l'autor evoca dos episodis tan oposats com una breu relació amb la dona del seu cap en un restaurant rural i una pallissa d'uns desconeguts rebuda, anys més tard, en una estació del metro.
Dues referències de factura traumàtica que serveixen a Seth per presentar-se com un personatge erràtic i d'un esnobisme tan fàcil d'odiar com d'adorar, amb uns tics que aquí apareixen en tota la seva potència i que la seva obra posterior va anar suavitzant.
Accidental i accidentat
L'autocaricatura complaentment estripada és també el retorn a les llibreries de Miguel Gallardo ara amb Turista accidental, un retrat simpàtic dels seus viatges arreu del món com a ponent de taules rodones, sovint més celebrades pels participants que pel públic.
Establert com una figura pública més enllà de l'àmbit gràfic ??-gràcies en bona part al seu llibre María y yo, on exposa la convivència amb la seva filla afectada d'autisme-, Gallardo treu bon partit d'aquest estatus per presentar-se com un tipus planer i afable, als antípodes de la imatge que s'esforça en projectar Seth.
En aquest sentit, l'estil ràpid i informal del lleidatà es converteix en un bon aliat per posar sobre el paper retalls d'anècdotes que el porten del Japó a Màlaga, passant per Praga, tot repassant els interminables vols entre una i altra destinació i una nodrida galeria de secundaris tan palpable com el propi autor. El llibre, a més, acaba amb la promesa d'una segona part en una línia similar a la d'aquest volum.
De ficció també viu l'home
El viatge vital és també el fil que uneix les tres altres obres destacades d'aquest mes: dues novetats i un títol que la seva editorial ha decidit reimpulsar amb força.
Entre les novetats més destacades en sobresurt Daytripper, dels bessons brasilers Fábio Moon i Gabriel Bá, una reedició en un únic volum d'una sèrie que va trencar esquemes cap allà l'any 2000. I no n'hi ha per menys. L'estructura de l'obra presenta la història de Bras de Oliva Domingo, redactor de necrològiques i fill d'una llegenda de la literatura carioca. Però lluny de seguir el seu dia a dia, l'obra situa el lector en diferents versions de la seva mort i en com afecta cadascuna haver esquivat el decés anterior.
Una lectura calidoscòpica perfectament enllaçada i amb un aparell gràfic capaç de crear i recrear tota mena d'escenaris de la mateixa manera que també ho aconsegueix el dibuix de la segona part de Los Caminos del Señor, l'ambiciosa epopeia que ressegueix diversos moments de la història mundial.
En aquesta ocasió, el relat ofereix dos capítols, un d'ells dedicat als últims dies de glòria dels Templers a l'Europa medieval i un altre sobre el descobriment del continent americà. Dues trames ficcionals farcides d'abundant i documentadíssim material historiogràfic dirigit tant als amants de la història més didàctica com als qui es conformen amb un dibuix elaborat.
El recorregut acaba amb un nou viatge temporal, en aquest cas a Estats Units de principis del anys 60, d'on ermergeix Cazador de sonrisas una trama que, com el moment en què s'ambienta, desgrana una realitat fosca i a estones opressives sota una aparença farcida de color i tons vius. Tot i sortir al mercat fa un parell d'anys, el dentista protagonista de la narració ha viscut una empenta com a aperitiu del nou títol d'Agustín Ferrer, previst per a la tardor.
