L'actor italià Bud Spencer, nom artístic de Carlo Pedersoli, que va ser nedador olímpic als jocs de Hèlsinki 1952 i Melbourne 1956, va morir aquest dilluns als 86 anys, segons va anunciar el seu fill, Giuseppe Pedersoli, qui va afegir que Spencer va morir acompanyat de la seva família en un hospital romà.

En un comunicat remès a la premsa italiana, Giuseppe ha anunciat la mort del famós intèrpret italià, recordat per les seves nombroses pel·lícules al costat d'una altra icona de la comèdia italiana Terence Hill. "El pare ha mort tranquil·lament a les 18:15 hores. No ha patit, ens tenia al costat i les seves últimes paraules han sigut d'agraïment", indica la nota.

Bud Spencer va néixer a Nàpols el 1929 i a més d'actor va ser cantant i compositor. Així mateix va ser un destacat esportista. Es va proclamar campió d'Itàlia de natació en la modalitat dels 100 metres lliures en set ocasions consecutives, i fins i tot va participar en dues Jocs Olímpics (Hèlsinki 1952 i Melbourne 1956).

A causa del seu físic imponent va començar a treballar en algunes pel·lícules com "Quo Vadis?" (1951) però el seu primer paper important va ser el de l'agressiu Nando de la pel·lícula de Mario Monicelli 'Un eroe dei nostri tempi' (1955). L'any 1957 va deixar Itàlia i va tornar a Sud-amèrica, on va treballar com a obrer de la construcció. I, després de tornar a Itàlia, va provar fortuna en el món de la música escrivint cançons per a cantants del moment com Ornella Vanoni i Nico Fidenco.

En aquella època, Pedersoli va canviar el seu nom real pel de Bud Spencer perquè era fan de l'actor nord-americà Spencer Tracy i li agradava la cervesa Budweiser. La seva primera pel·lícula amb aquest nom va ser 'Déu perdona... jo no' (1967), al costat de Mario Girotti, qui va adoptar el pseudònim de Terence Hill. Aquesta cinta va marcar el tipus de personatge que després interpretaria Spencer, el del gegant bo, al que és millor no fer enfadar.

Spencer i Hill en una imatge de la cinta 'Le seguían llamando Trinidad'.

La seva trobada amb Hill el va catapultar a la fama donant lloc a un autèntic gènere cinematogràfic amb pel·lícules com a "I quattro dell'Au Maria" (1968), "La collina degli stivali", "El chiamavano Trinità.." ('Le llamaban Trinidad', 1970), "...continuavano a chiamarlo Trinità" ("Le seduían llamando Trinidad", 1971).

O les més recents i no ambientades en el llunyà oest "Senar c'è due senza quattro" (1984) i la seva última cinta junts "Botte vaig donar Natale" ("En Nochebuena se armó el Belén", 1994). En els seus últims anys de vida va rodar "Cantant dietro i paraventi vaig donar Ermanno Olmi" (2003) i algunes sèrie per a la televisió.

Carlo Pedersoli també va voler donar el salt a la política i es va presentar el 2005 a les eleccions regionals del Lazio, la capital del qual és Roma, en les llistes de Forza Itàlia, el partit de Silvio Berlusconi, però no va ser triat.

"Ciao #Bud Spencer"

El ministre italià de Cultura, Dario Franceschini, va dir en saber-se la notícia que amb la mort de Bud Spencer "desapareix un gran intèrpret del nostre cinema que en el curs de la seva llarga carrera va saber divertir generacions senceres i conquistar al públic amb la seva grandíssima professionalitat".

L'última aparició de l'actor en televisió va ser el 2010, una teleserie de ficció del Canale 5 titulada "I delitti del cuoco" (Els delictes del cuiner) i havia rebut un homenatge en el seu Nàpols natal.