Paral·lel 40 i Cineclub Manresa presenten avui (20 h, Espai la Plana, amb entrada gratuïta) el nou Documental del mes, Tea Time (La once), una producció xilena que s'ha exhibit en nombrosos certàmens i que guanyà el 2015 el premi a la millor pel·lícula al festival DocsBarcelona. El film ens apropa a cinc dones que es van conèixer quan eren nenes en una escola religiosa de Santiago de Xile i que es reuneixen sis dècades després per prendre el te. Els seus encontres han estat testimonis no només dels irremeiables canvis personals de les seves protagonistes, sinó de les sacsejades històriques patides pel seu país. Però el llargmetratge està desproveït de qualsevol tipus de pretensiositat i emfatisme, i es concentra, substancialment, a capturar amb naturalitat els petits gestos quotidians. La once traspua amb un minuciós esperit d'observació la temperatura emocional d'unes dones que acumulen molts anys de confidències i d'experiències més o menys intenses.
La cinta confirma la seva directora, Maite Alberdi, com una de les documentalistes més suggeridores i personals del panorama llatinoamericà actual. Amb la seva opera prima, la premiada El salvavidas (2011), ja definí les seves principals virtuts i inquietuds: bussejar en la intimitat aparentment poc cridanera, representada per personalitats anònimes.
La càmera de la notable realitzadora embasta uns bocins de realitat amb una calidesa gens afectada i destil·la una humanitat tan nítida com propera. Un retaule que vindica un estil documental molt aferrat a les sensacions del carrer, i que cerca sense ornaments expressius el veritable pes de les emocions i del temps. Una experiència cinematogràfica teòricament senzilla, però carregada d'una veritat inusual.
