Gonçal Mazcuñán: «tot i les condicions adverses, l'Albert no renunciava mai a fer les coses ben fetes»

12.07.2016 | 08:11
Grup de treballadors de Regió7 el desembre del 1983

L´exdirector del diari en recorda el seu bagatge intel·lectual, la sensibilitat i una dedicació «brutal»

Gonçal Mazcuñán, exdirector de Regió7 i actual president del Consell Editorial, va compartir amb Macià els inicis d'aquest projecte, que va néixer entre conversa i conversa a una cerveseria de Manresa. «L'Albert, la Pilar Parcerisas i jo érem tres alumnes que fèiem un treball de la facultat. Consistia a imaginar-se el projecte d'un diari, i nosaltres ens vam imaginar fer un diari a Manresa. Per casualitat, vam coincidir amb persones que tenien una idea similiar, i d'aquesta unió en va sortir Regió7». Mazcuñán explica que «la proposta de nom, amb tot el que suposava de reinvindicació de les vegueries, la va fer l´Albert. Ell és el pare del nom del diari». En un moment en què no existia la informàtica, Macià «va elaborar el projecte d'arxiu del diari i va engegar la secció de Cultures».

Una dels característiques que més recorda l'exdirector és la gran capacitat d'adaptació del periodista. «Al principi no teníem màquines per poder treballar tots, i la gent de Cultures es va avenir a treballar de nit. Quan uns plegaven, els altres entraven, i per això se'ls anomenava la penya de la lleganya».

Segons Mazcuñán, «de tots els periodistes que vam iniciar el diari, l´Albert era l'intel·lectual del grup, la persona que tenia més bagatge cultural, amb una preparació molt afinada. Era pausat i reflexiu». La seva dedicació al diari va ser «tan brutal i extraordinària» que això «el va ajudar poc en la seva malaltia, que llavors tot just començava. El desgavell horari la hi va agreujar».

Defensor de l´harmonia en el disseny del diari, va ser qui «més va treballar en la qüestió gràfica», tal com recorda Mazcuñán. «Buscava sempre la combinació perfecta entre text, tipografia i imatges. Nosaltres dèiem: si sobra text, retallem imatge. I ell contestava: si sobra text, s´ha de retallar text». L´exdirector recorda la gran quantitat de reunions «en les quals discutíem sempre la teoria acadèmica, que expressava l´Albert, i l´enfrontàvem amb la realitat del dia a dia que havíem d´encarar, així com amb la manca de diners».

El vessant humà
«Amb l'Albert ens unia més que una amistat. Hi havia una mena d´agermanament», diu Mazcuñán. «La malaltia el va fer dimitir de la vida activa i de relacions socials. Ell volia ser independent i afrontar la seva malaltia com pogués. Això va fer que ens anéssim distanciant en el dia a dia, però el vincle fraternal, intel·lecual i de tendresa no el vam perdre. La seva mort per a mi és un cop molt dur. El vaig veure patir molt, perquè estava en una situació molt complicada. No es mereixia ni haver patit tant ni anar-se´n tant aviat», expressava ahir l´exdirector.

Segons Mazcuñán, «l´Albert era una persona amb una sensibilitat molt especial per tot el que era la comunicació. A l´inici, el diari va tenir moltes mancances, però ell era la persona que sempre intentava posar seny i sobretot criteri. Tot i les condicions adverses, l´Albert no renunciava mai a fer les coses ben fetes».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema