Albert Macià i Virgili, que va ser membre de l'equip fundador de Regió7, va morir ahir a Manresa a causa de complicacions derivades de la diabetis que tenia El funeral se celebra avui a la una del migdia a la sala Montserrat, de Funerària Fontanova (carrer del Bruc 11-13) de Manresa.

Nascut a Lleida l'any 1956, als anys setanta va començar a publicar reportatges, articles i fotografies sobre actualitat cultural al periòdic Gazeta de Manresa, mentre cursava estudis d'Història de l'Art i Periodisme. El 1978 va formar part del grup de periodistes vinculats a Manresa que va impulsar el naixement de Regió7 i la seva empresa editora, i va ser la persona que va proposar-ne el nom i en va crear el primer logotip. "Érem els únics que en aquell moment ja havíem treballat en un diari a Manresa, i ens vam adonar de la necessitat de crear un altre format, donades les circumstàncies post-franquistes i el sorgiment de la premsa comarcal", recorda la crítica i comissària d'art Pilar Parcerisas, vicepresidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), i membre del col·lectiu fundador.

En l'arrencada de la publicació, Macià va ser responsable de l'àrea de documentació i arxiu, tot i que aviat es va fer càrrec de la informació sobre cultura, espectacles, oci i comunicació, àrea que va fer créixer i enriquir amb noves seccions, col·laboradors i suplements tant d'alta exigència cultural com d'oci i guia del cap de setmana. Un d'aquests suplements va ser la "Pissarra de paper", que s'elaborava conjuntament amb un col·lectiu de mestres i escoles que volien treballar el diari com a eina pedagògica. Ell en coordinava el contingut i el contacte amb els professionals de l'educació.

També va fer el disseny gràfic del suplement de cultura i pensament "...Idees", que coordinava Eudald Tomasa, i que tenia col·laboradors de primera fila d'àmbit nacional. "...Idees" va guanyar el 1995 el Premi Nacional de Periodisme, que atorgava la Generalitat. Tomasa, fundador i responsable de l'empresa Transversal, recordava Macià com una persona que "no només informava de la cultura, sinó que la vivia. Em va donar l'oportunitat de publicar el que em motivava intel·lectualment, amb la voluntat de tenir una visió des d'aquí però anant-hi més enllà. Hi havia complicitat".

Interessat per les arts i pel disseny, les seccions al seu càrrec sempre es van destacar de la resta per la seva ambició gràfica, i el 1989 va posar en marxa el departament de disseny i maquetació, que va tenir ja d'entrada una comanda important: redissenyar de cap i de nou la maqueta de Regió7 de cara a la seva nova periodicitat -diària, de dilluns a dissabte. "Estimava tot el que era l'art, l'escriptura i la documentació. En els inicis de Regió7, va fer una gran contribució, sempre amb una gran discreció i generositat", afirma Parcerisas. Segons la crítica d'art, "va ser una vàlvula d'impuls i de fixació tant de conceptes com de forma durant els inicis del diari". Per a la periodista Sílvia Rodríguez, que va treballar amb ell a la secció de Cultures, Macià "era una persona amb una cultura extraordinària, en especial de l'art modern i contemporani".

A finals de l'any 1991 va abandonar el diari per centrar-se en els seus projectes més personals. Un temps abans ja havia creat la llibreria Cau de Lluna i, més tard, amb altres professionals, va impulsar l'empresa Imatge Gràfica i Comunicació, de la qual se'n va desvincular a causa de la malaltia. Entre els professionals amb qui va compartir aquella etapa hi ha el dissenyador Martí Morros, que defineix Macià com un "mestre", un "amic" i un "professional visionari". "Ell em va fer entendre la importància de la comunicació en el món del disseny i ens va introduir en el món d'Internet. Era una persona honesta, honrada, algú de qui te'n podies fiar. El moment de glòria de l'empresa va coincidir amb ell; n'era la peça fonamental. Jo he tingut altres socis després de l'Albert, però sempre dic que va ser un mal referent, perquè de persones amb la seva qualitat no n'hi ha".

A principis del present segle, Macià va treballar en la catalogació de l'obra del pintor Àngel Millán, mort l'any 2000, del qual havia comissariat una exposició en memòria l'any 2001. Els estralls d'una diabetis especialment agressiva van forçar-lo a reduir cada cop més la seva activitat, però no van afectar la seva aguda lucidesa intel·lectual. "L'he vist patir molt", afirma Morros. "Al final es va aïllar per generositat i perquè no volia la condescendència de ningú".

El periodista Felip González, actual president del grup municipal del PSC, va compartir moltes hores a l'antiga redacció d'aquest diari amb Macià: "com amic era el millor, el que està al teu costat quan més el necessites. I com a periodista, una ploma privilegiada: res del que he llegit d'ell en tots aquests anys de mestratge es podia escriure millor". Hi coincideix Parcerisas, que afirma que "era una bellíssima persona, un cas excepcional. N'hi ha pocs com ell. I escrivia molt bé. Era algú amb molta sensibilitat i molt equilibrat conceptualment, i un gran emprenedor, especialista en cinema i molt bon analista de la premsa i la comunicació. Sabia retratar molt bé la ideologia dels diaris i tot el que hi havia darrere de cada mitjà".