Amb una mirada de llarg abast, que s'estenia més enllà de la frontera local. Amb un tarannà reservat. Amb un profund bagatge cultural que abraçava des del cinema fins a l'art, i que es filtrava pel moll de l'os del periodisme. Un intel·lectual de la cultura. I, sobretot, un exemple de lluita, de voluntat, d'autonomia. D'independència. De dignitat humana. Tota la que li va permetre la cruel diabetis. És el sincer (i sempre incomplet) retrat del germà, amic i company periodista Albert Macià que ahir es dibuixava en el seu comiat Manresa, la ciutat on va arribar als 11 anys i on dilluns va morir a causa de complicacions derivades de la malaltia, a l'edat de 60 anys. Abans, a la sala Montserrat, de Funerària Fontanova de Manresa, va sonar l'admirat Luis Eduardo Aute, De la luz a la sombra.

De Macià, cofundador de Regió7 i responsable del nom d'aquest diari, se'n va destacar una trajectòria professional referencial que la malaltia va anar escapçant. Un món que, recordant les paraules de Marc Marcè, director de Regió7, escrites ahir en l'obituari, "partia de les pàgines de Regió7 i s'estenia d'Aute a Visconti, de Miró a Truffaut, d'Ajoblanco a La Reppublica".

Nascut a Lleida el 1956, Albert Macià se sentia manresà de cap a peus. I, ahir, el periodista va rebre el darrer adéu en una breu i concisa cerimònia aixoplugat pels llaços familiars (germà, Josep Maria, cunyada, Begoña, i nebots), d'amics i de companys de professió reunits, novament, però ara, per un adéu. Dol, afecte i respecte.

La cerimònia, amb la presència de l'alcalde, Valentí Junyent, va tenir les paraules de Josep Maria Aloy, que recordava Macià amb la impotència de qui ha seguit el procés degeneratiu d'un amic capaç de donar, però, "una lliçó de vida extraordinària que l'ha dut fins a la mort. Perquè ell tenia molt clar que la vida cal viure-la fins que te la prenen". I Aute va trencar la sobrietat amb el deix d'emoció en la imaginació d'un país utòpic, Albanta, una cançó triada, com la de l'inici, per Josep Maria Oliva. Com va expressar Aloy: "descansa, per fi, Albert!".