Prop de casa, en un ambient distès a l'aire lliure, i davant d'un públic ja conegut que es va entregar amb forts aplaudiments al final de cada tema. Difícilment s'hauria trobat un escenari millor que l'alzina centenària de Fonollosa per tornar a reunir Roger Mas i la Cobla Sant Jordi en un concert -dissabte a la nit-, gairebé cinc anys després d'haver enregistrat el disc.

"Ha estat una excepció meravellosa", va explicar el cantautor en finalitzar l'espectacle, de pràcticament una hora i mitja de durada. En acabat, es va donar pas al conjunt Sanjosex, que va presentar el seu quart disc, Festival, i va completar una nit rodona que es va convertir en la més concorreguda dels deu anys d'història del festival Vesprades sota l'Alzina, amb més de 600 entrades venudes.

El retrobament amb la Cobla Sant Jordi va deixar veure la cara més patriòtica de Roger Mas, i això va agradar. El concert va començar amb una sardana i va acabar amb la Santa Espina, que va entusiasmar un públic heterogeni, familiar, i totalment entregat. Entremig, no hi van faltar referències "al gran poeta" Verdaguer; a Catalunya i a la seva "èpica de caure i tornar-se a aixecar", a la possibilitat d'un referèndum unilateral, "que com a mínim ens distrauria"; i a la terra on dissabte Mas va fer el concert, "d'argilota vermellosa, i sota aquest alzinot", on va assegurar sentir-se "com a casa".

"Feia temps que no actuàvem amb la cobla, i evidentment, això té un punt inevitablement patriòtic", va apuntar el cantautor solsoní, que igualment va reconèixer la facilitat per deixar-se anar entre un públic "molt proper" (bàsicament vingut del Bages, el Berguedà i el Solsonès), "que sap valorar molt els artistes de casa, i això s'agraeix". En aquest ambient "sé que si faig una broma les encerto pràcticament totes, i en canvi, si faig una broma a València, potser alguna l'encerto, i alguna no".

El repertori es va cenyir a les peces del disc, i a banda de la Cobla, Roger Mas va estar acompanyat per Arcadi Marcet (baix i contrabaix), Josep Pinyu Martí (percussió), i Xavier Guitó (piano i veus). Va combinar cançons pròpies de la trajectòria de Mas, material inèdit i, sobretot versions del que ell anomena Cosinets, altres cantautors de parles diverses "que han fet grans cançons que m'hauria agradat haver escrit", i que dissabte va interpretar en l'idioma original; des de l'Amore che viene, amore che vai, en italià; a la Negra Sombra, en gallec; L'Aigle Noir, en francès; o Haika Mutil, en basc. Abans, no hi van faltar temes "d'alguns que són més germanets", com la Muixeranga, inspirada en peces pròpies dels Països Catalans.

Amb el repertori acabat però aclamat pel públic, Roger Mas tenia reservades dues cançons finals. I després de gairebé 45 minuts de pausa, va pujar a l'escenari el grup Sanjosex, liderat pel bisbalenc Carles Sanjosé, que va allargar la festa fins a la matinada.