Aquest dilluns va tornar a fer calor. A l'Estació d'Autobusos de Manresa, a 2/4 de 5 de la tarda, picava fort. A les andanes, avis i àvies acompanyats de familiars esperaven l'arribada dels dos autobusos que els portarien al Palau de la Música per assistir a 'L'últim assaig', l'acte institucional que homenatjava els homes i dones que van patir els estralls de la guerra, el drama de l'exili i la sordidesa de la repressió franquista. Ahir era 18 de juliol, el dia que vuitanta anys enrere, un cop d'estat contra la República donava lloc a una Guerra Civil que duraria tres anys. I justament aquest dilluns, fa vuit dècades, Pau Casals assajava al Palau de la Música amb la seva orquestra, l'Orfeó Gracienc i la soprano Conxita Badia la Novena Simfonia de Beethoven. Que no va poder tocar en la inauguració de la frustrada Olimpíada Popular.
De nou a 18 de juliol del 2016, a Manresa, a 3/4 de 5 de la tarda, a l'Estació d'Autobusos ja havia arribat tothom. Perquè si alguna característica distingeix els avis és la seva escrupolosa puntualitat. La cita per pujar als busos era a les 5 de la tarda i l'organitzava l'Associació Memòria i Història de Manresa en col·laboració amb el Memorial Democràtic, que assumia el cost del transport.
La llista d'espera, explicava Joaquim Aloy, de l'entitat manresana, era de més de 200 persones, però les entrades disponibles per assistir a 'L'últim assaig', vuitanta, es van esgotar ràpidament. Manresa és la única ciutat -no capital de província- que organitzava busos al Palau de la Música, explicava Aloy.
En el seu interior, vint-i-quatre persones de més de 80 anys i dues de més de noranta. Testimonis de primera fila. Per a Aloy, l'acte d'ahir simbolitzava la recuperació d'un concert interromput, el de Pau Casals, i retia homenatge "a tota la gent que va patir la guerra i les seves conseqüències".
