El Palau de la Música de Barcelona va commemorar ahir en forma de condemna el 80è aniversari del cop d'estat franquista amb la figura del músic Pau Casals, que el 18 de juliol del 1936 assajava en aquest mateix escenari quan va esclatar la Guerra Civil. L'acte, amb l'assistència de persones que van viure la guerra i la postguerra, com els manresans i bagencs que ahir es van desplaçar en autobusos, es va tancar amb proclames d'"independència" per part del públic i de les autoritats, com el propi president Puigdemont, i amb la interpretació de l'himne de Catalunya, Els Segadors.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el conseller d'Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i la consellera de Presidència, Neus Munté, a més d'altres representants de forces parlamentàries i de l'Ajuntament de Barcelona, van acudir a aquest acte commemoratiu.

L'espectacle L'últim assaig va recordar l'assaig de Pau Casals del 18 de juliol del 1936 al Palau de la Música amb l'Orfeó Gracienc i la soprano Conxita Badia de la Novena Simfonia de Beethoven, abans que un emissari de la Generalitat interrompés la música per informar de l'aixecament militar. La peça de Beethoven, sota la batuta de Casals, havia d'inaugurar l'endemà l'Olimpíada Popular de Barcelona, però que es va suspendre a causa del cop d'estat.

L'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Rubén Gimeno -juntament amb l'Orfeó Gracienc i la Coral Càrmina- van ser els encarregats d'interpretar ahir, 80 anys després, la mateixa simfonia de Beethoven que assajava Casals i que conté les notes de l'Himne de l'Alegria, símbol de la pau i de la construcció europea. Prèviament, l'Orfeó Gracienc i la Coral Càrmina, dirigits en aquest cas per Poire Vallvé, van interpretar L'emigrant, amb text de Jacint Verdaguer i música d'Amadeu Vives.

Durant l'acte, diversos testimonis o familiars de víctimes de la guerra, gravats en vídeo, van explicar les represàlies del franquisme, mentre que la Companyia Elèctrica Dharma va versionar, entre d'altres cançons, l'himne republicà. La cita va ser un reconeixement a les víctimes directes o indirectes de la guerra i va servir per reivindicar els valors universals de pau, justícia i reparació.