Quan la Mila de Solitud iniciava el camí cap a l'ermita, no podia sospitar que l'esforç del trajecte li atorgaria lucidesa i autoconeixement. Contràriament a la novel·la de Víctor Català, els participants d'Al Ras Petit Festival, que va tenir lloc dissabte al vespre, sí que sabien que la pujada des de la font del Balç fins a un paratge a mig camí entre l'Ametlla de Casserres i Graugés els conduiria a una galeria d'art a l'aire lliure.
Al Ras Petit Festival és una proposta que defuig les convencions i aposta per un eclecticisme fresc i trencador. No és gens estrany, doncs, que una de les veus més destacades de la vetllada fos la d'Enric Casasses, un poeta capaç de combinar en una mateixa estrofa el llegat de Ramon Llull amb les cançons dels pescadors de l'Escala.
En plena tarda d'estiu, ressonaven els versos que deia Casasses i els que no deia però resten escrits: "Vam tremolar together / hiverns duríssims / dormint a les esquerdes / dels precipicis". Curiosament, els qui l'escoltaven podien pensar que era possible tremolar plegats sota el sol de juliol.
"De dos camins m'estimo sempre més el que s'esborra", escriu també Casasses a Bes Nagana. Potser per això els assistents s'anaven esborrant les passes els uns als altres per arribar al recital. I, potser per això, la poesia semblava efímera i perdurable un cop dita. La poeta manresana Ariadna Torres i el bagenc Txema Rico també van tenir ocasió de presentar les seves propostes artístiques al festival.
Diàleg amb l'entorn
Els versos que van recitar Casasses, Torres i el poeta gironellenc Vicenç Zumajo sota un pi solitari s'adeien perfectament amb l'entorn. La tria poètica evocava els camps segats i el sotabosc de farigola que els assistents podien tocar, veure i ensumar de ben a prop. La trobada va finalitzar amb un sopar de germanor.
