Per ser ballarina professional cal una dosi de sort i moltes hores de dedicació, i també s´ha d´estar disposat a marxar a l´estranger. Això ho té molt clar Estel Tomasa (Callús, 1999), una jove ballarina que amb només 16 anys marxarà a principi del mes que ve a estudiar a Manchester perseguint el seu somni, que és «ballar-ho tot». La callussenca començarà aquest setembre el grau en dansa clàssica a la Northern Ballet School després de ser acceptada i rebre una beca. «A través de Facebook, la meva mare va veure que feien una audició. Llavors va demanar més informació per correu. Quan ens van contestar ja s´havia acabat el termini de les audicions obertes per a tothom, però ens van dir que si volia podia fer una audició privada. Hi vam anar de seguida», recorda la jove callussenca. «Va ser anar i tornar en un mateix dia. Vaig fer la prova i una entrevista amb la directora, i allà mateix ja em van dir que m´havien acceptat».

Tot i ser un grau de tres anys, ella començarà directament a segon curs, una possibilitat que el centre contempla per als estudiants que tenen un aprenentatge previ acreditat. «La beca és per dos anys», explica la ballarina, que assegura que «sempre havia imaginat que si em volia dedicar a això hauria de marxar a fora. Ho tenia clar, i ara que m´ha sortit aquesta oportunitat en tinc moltes ganes». I després? «Després, la meva idea és fer audicions i intentar entrar en una bona companyia, m´és igual quina, que em pugui oferir ballar. Això és el que vol tot ballarí i és el que més desitjo». El seu pare, Joan Tomasa, explica entre rialles que al principi pensava que ja li passaria, «però no, no li ha passat». L´objectiu, doncs, és «que sigui feliç i s´hi pugui guanyar la vida. Jo també tinc clar que si s´hi vol dedicar ha de marxar, però potser és un pèl aviat. Però se´n sortirà», afegeix.

La callussenca es va iniciar en el món del ballet de ben petita, en una extraescolar. Als 5 anys va començar a anar a l´escola Olga Roig de Manresa, on va estar-hi fins als 13. Sempre ha mantingut una estreta vinculació amb el centre: «ballo als seus festivals i de tant en tant hi faig alguna classe». La mateixa Olga Roig, la seva professora, explica que «quan són petits ja els notes una predisposició, però quan entres en la tècnica, entre els 8 i els 9 anys, és quan t´adones que reuneixen moltes qualitats i que hi ha un gran potencial. En el cas de l´Estel, va arribar un moment que li vam aconsellar que anés a l´Institut del Teatre».

Etapa barcelonina

Amb només 13 anys, l´Estel va deixar enrere Callús i Manresa per fer el salt a Barcelona, on ha viscut fins ara, primer en un pis d´estudiants i després en dues famílies d´acollida. Ha cursat cinc dels sis anys de la titulació de dansa i, paral·lelament, ha fet ESO i primer de batxillerat a la XXV Olimpíada, un dels centres educatius amb els quals l´Institut del Teatre té conveni. «Ara estem en tràmits perquè faci segon de batxillerat a distància, i perquè li puguin convalidar l´últim curs de l´Institut del Teatre pels estudis que farà a Manchester. Així tindrà els dos títols», explica el pare.

Un pas més

La jove ballarina, que durant l´estiu del 2013 ja va anar a fer un curs d´una setmana a l´English National Ballet de Londres, segueix els passos d´altres companys i companyes com Alba Nadal, Clàudia Aligué o Guillem Cabrera, que també han passat per l´escola manresana d´Olga Roig. «L´Estel ha d´anar fent saltets, i ara és molt important que faci aquest pas», assegura la seva professora. «Els anglesos estan a anys llum de nosaltres en l´àmbit del ballet, i el Northern és un molt bon centre. Té companyia pròpia, i això sempre és un avantatge, perquè et poden cridar per acutar-hi. A més, ja serà allà, en aquell món, que és com una xarxa, i estarà amb mestres que tenen molta experiència». L´Estel té clar que la dansa es valora de manera molt diferent al país anglosaxó: «hi ha moltes ajudes i un gran reconeixement. Només veient la quantitat de gent que va al teatre ja es nota la diferència».

En aquests casos, però, el que més costa és deixar enrere la família i els amics. «Els trobaré a faltar, però és normal. Com que vivia a Barcelona, estic acostumada a no veure´ls gaire. I avui en dia, amb l´Skype, les distàncies es redueixen molt», assegura. La callussenca, que ara dedica a la dansa de 3 a 8 hores al dia, farà un horari intensiu a Manchester, de 9 a 5. El curs s´organitza amb el sistema half-term: cada tres mesos de classe en tindrà un de vacances, que aprofitarà per tornar a casa i fer classes a l´Institut del Teatre. «Això és com els futbolistes. No pots estar ni un dia parat», assegura el pare.

Malgrat les ganes i la il·lusió, la família també la mentalitza de la duresa de l´experiència. «Farem tot el possible perquè s´hi trobi bé, però també depèn d´ella. N´està molt convençuda, però hi ha de posar molt esforç i constància. Intentem dir-li que hi haurà moments dolents i que, quan arribin, ens avisi i fem un Skype al vespre per parlar-ne. Ara que té aquesta oportunitat, la tirarem endavant, i a veure fins on arriba», assegura Joan Tomasa. Olga Roig hi coincideix: «és molt dur, però estic convençuda que l´Estel aconseguirà ballar professionalment».