Tot i ser un poblat relativament petit, de mitja hectàrea, el jaciment iber del Cogulló, a Sallent, destaca per la seva fortificació. És per això que la descoberta d'un nou tram de la muralla fundacional que tancava l'assentament pel sud es pot considerar com una valuosa troballa patrimonial.

Les darreres excavacions d'estiu, que l'Ajuntament de Sallent ha finançat amb uns 20.000 euros, han permès constatar el que s'intuïa des d'anteriors campanyes, però que restava amagat sota terra: que l'assentament antic, de final del segle V aC, tenia una muralla que el tancava per la part meridional. "Coneixíem altres trams i es donava per fet que aquest existia, però fins ara no havíem trobat el límit sud de l'assentament primigeni. Ara ja tenim l'evidència i la podem veure", explica Meritxell Lladó, l'arqueòloga sallentina que ha codirigit les excavacions amb els arqueòlegs Eduard Sánchez i David Asensio. Amb una llargada de 6 metres per 2 d'amplada, és "el tram de muralla més ben conservat dels coneguts fins ara".

El jaciment iber del Cogulló, declarat bé cultural d'interès nacional per la Generalitat el 1994, va recomençar durant la dècada dels 90 les excavacions modernes que, des del 2000, han anat succeint-se pràcticament cada any exceptuant del 2010 al 2013. Enguany, s'ha intervingut en el sector meridional i, a banda de constatar l'existència del tram de muralla que tancava pel sud, de doble llenç, s'han excavat dos recintes adossats a la muralla fundacional i s'han localitzat els paviments antics; també, a cadascun d'ells, s'hi ha trobat una llar, "el que ens indica que eren habitatges".

Els arqueòlegs, acompanyats de treballadors del pla d'ocupació municipal i cinc voluntaris, dels quals hi ha dues noies estudiants de grau d'arqueologia de la UB, també han deixat a la vista bona part del carrer principal de l'assentament: "el carrer ja es coneixia, s'havia destapat en superfície però ara el que hem fet és rebaixar-lo i anar a buscar els nivells antics pensant en un doble vessant: patrimonial i didàctic; d'una banda aporta informació arqueològica i, de l'altra, permet donar entitat al jaciment perquè els murs de façana guanyen alçada", subratlla Lladó.

Heu anat a buscar els orígens? "Sí, i no ha estat fàcil perquè sobre la muralla antiga, per exemple, hi havia un mur de feixa de quan aquí s'hi cultivava vinya". Dos habitacles trobats els anys 70 també s'han acabat d'excavar i s'han consolidat "tots els murs destapats i la muralla meridional de principi del segle III aC", la construïda en l'ampliació del poblat. Segons Lladó, les troballes han permès "conèixer millor l'organització interna de l'urbanisme antic i confirmar les fases evolutives de l'assentament".

El poblat del Cogulló es pot dividir en tres fases. La primera arrenca a final del segle V aC, ja com a recinte fortificat. La segona, en el moment d'esplendor, a principi del segle III aC, quan el poblat s'amplia pel sud; i una tercera, entre els segles II i I aC, ja en època iberoromana, quan, segons la hipòtesi dels arqueòlegs, l'antic assentament s'hauria reconvertit en una guarnició.

Tot i les diferents campanyes, del jaciment sallentí encara no s'ha excavat ni la meitat de la seva superfície. És per això que, com assegura la regidora de turisme, Rosa Argelaguet, "l'any que ve hi continuarem destinant una partida del pressupost: el poblat és un actiu per al municipi que no poden deixar perdre". Una de les propostes és la reconstrucció d'un habitatge que ensenyi a les visites com hi vivien els ibers.

La intenció, si ho aprova la Generalitat, és fer-ho l'estiu vinent. Així mateix, el poblat millorarà la seva senyalització, exterior i interior, amb nous plafons que s'instal·laran l'octubre. Un canvi proposat des del Museu d'Arqueologia de Catalunya que coordina la Ruta dels Ibers i a la qual pertany el Cogulló (lacetans).