El silenci és una virtut que Raül Benéitez conrea amb una delicadesa especial. Nascut el 1978 a Sabadell, i manresà de tota la vida, respira música les vint-i-quatre hores del dia, però entre les seves múltiples facetes com a compositor, docent i intèrpret no hi figura la frivolitat. Per això han passat més de cinc anys entre 'El dia del mag' (2010) i el seu nou treball discogràfic, '4 llunes i una arcada' (Casafont Records). "No tenia pressa", assegura: "fins que no tens res a dir, val més no publicar".

I no serà per falta de missatge ni de creativitat. Ni de ganes d'explicar-se. Component de bandes que han escrit capítols rellevants de la història recent de la música a la Catalunya Central, com Males llengües, Sherpah i Remendaos, avui en dia toca un munt de tecles tant en el sentit literal, com l'expert pianista que és, com en el metafòric. Quan no és a l'aula impartint la docència assaja algun dels diversos projectes que té entre mans, o bé prepara espectacles per als infants, o està formant formadors, o compon música per a la litúrgia pastoral... Els dies són molt llargs a la vida de Raül Benéitez.

L'àlbum '4 llunes i una arcada' el formen deu cançons on l'artista canta i toca el piano i s'acompanya de Toni Romero (contrabaix) i Carles Tatjé (bateria i percussions). A més, en el tema Sigues el camí que tu vols, també agafa la flauta travessera i al seu costat hi ha una bona colla d'amics: Jordi Benéitez (veus), Txevi (guitarra), Albert Moreno (trompeta), Joan Ramon Quirante (trombó) i Oriol Garriga (percussions), de Sherpah, Joan Garcia (bateria), de Bros Van, i Cecili Rueda (guitarra solista).

"He tingut molta cura de la poesia", apunta Benéitez. Qualifica el disc com a "íntim" i no amaga que és un treball "arriscat" perquè "cada cançó és molt diferent, hi ha diversos accents, matisos i missatges". Per al compositor, és irrenunciable la voluntat d'expressar les seves "inquietuds socials". No renuncia a la dimensió festiva de la música, però això no treu que "m'agrada tenir molta cura de les lletres per tal que continguin ingredients que convidin a la reflexió".

La màxima expressió n'és el grup Bambuscat's, un projecte que Benéitez comparteix amb Daniel Vera (piano), Freddy Guillén (baix elèctric) i els esmentats Romero i Tatjé. En el tema 'El mar dels laments' s'expressen amb claredat el rebuig al tracte degradant que Europa dóna als refugiats.

Una decisió valenta

La publicació d''El dia del mag' va significar la irrupció de Raül Benéitez en el panorama de la cançó d'autor, el punt de partida d'un camí en solitari que, amb la perspectiva del temps transcorregut, qualifica de "valent". La decisió de fer via sense l'empara d'una banda i el trajecte recorregut té per a l'autor la categoria "d'intens aprenentatge", durant el qual "conviuen diferents moments a escala vivencial. Potser canviaria algunes de les coses que vaig fer, però sense error no hi ha lliçó".

Entre els dos discos hi ha un llarg període "durant el qual mai no he deixat de fer coses. La creativitat és el meu modus vivendi, tant a la vida com a la feina". Mentre treballa per aconseguir bolos de cara a la tardor, també cultiva la faceta pedagògica a través del projecte 'A sol i serena', adreçat al públic familiar. "Crec en la necessitat de treballar en la línia d'una educació en els valors i en la gestió emocional", apunta.

Les dissenyadores Tamara Hernández i Aina Sallés són dues còmplices entusiastes d'un Raül Benéitez que també té temps per ensenyar caramelles i composar música per a uns Pastorets alternatius.