Vital, fosc i hiperactiu, desmesu-rat, agraït, torturat, inquiet, tenaç, poliglota i multiinstrumentista. Hussein Garcés (Manresa, 1979) arrossega sobre les espatlles d'un cos ferm les petjades d'una vida vertiginosa que aviat recalarà en terres escandinaves. Però abans de marxar, el músic que es fa anomenar Le Clotêt avec Garcés vol signar una gira per l'estat amb deu concerts i cloenda a Manresa. Un final qui sap si feliç per a la primera part d'una trajectòria artística sorprenent del primer al fins ara darrer sospir. "Aniré a Finlàn-dia i enfocaré la meva carrera cap a Suècia", afirma en una conversa amb Regió7 en què reconeix que "encara no tinc lloc per l'última actuació, estic buscant sala".
En un punt entre l'Algèria natal del seu pare i el Seattle de Nirvana hi ha a Manresa. La línia més o menys recta que es pot traçar entre les tres geografies incorpora la proposta creativa d'un autor tan singular que no només va produir el primer senzill gravat amb mòbil al continent, segons li reco-neixen diverses publicacions especialitzades, també ha exportat el seu disc de debut -Pasen, acomódense y salgan por donde puedan- a una trentena de països. Un miracle de l'autoproducció (compartida amb el segell andalús Otomo) format per vuit peces d'un estil inèdit i amb marca registrada pel mateix Garcés: el folk grunge.
Aixecar-se i alçar el vol
El músic va explicar a Regió7 a final del 2013 que "costa trobar una personalitat pròpia". I tot que al darrere d'aquesta frase hi ha la història d'una persona devastada per la incomprensió, des d'aleshores ha aplegat un grapat de reconeixements que indiquen que està en el bon camí. De l'Oran algerià del seu pare -un home alcoholitzat que va generar enormes problemes de convivència familiar- i de la Catalunya i l'Aragó de la seves arrels maternes en surt un pòsit lingüístic i cultural que Hussein va quadrar quan, enmig d'un moment complicat, va descobrir un grup llegendari com Nirvana, l'èpica del Seattle dels anys 90 i el fenomen del grunge. Un univers musical fet de distorsions i angoixes vitals que va marcar un punt d'inflexió en la seva vida. La música com a redempció.
La gira de tardor ja té tres bolos contractats i la incògnita d'on posarà el punt final. Des de la conver-sa amb aquest diari, ara fa gairebé tres anys, la seva trajectòria ha a-nat cap amunt amb la honestedat de la independència respecte d'una indústria musical que no entén ni vol entendre. Les vuit cançons de Pasen, acomódense y salgan por donde puedan estripen qualsevol prejudici i han valgut a Garcés l'aprovació no només del públic sinó també d'artistes que han volgut conèixer la seva obra. L'atenció prestada per mitjans generalistes i musicals ha fet la resta.
Un dels episodis més singulars d'aquesta història és l'èxit recollit a Finlàndia, un topònim més en la geografia universal dels referents i les influències del manresà. "Vull buscar més bolos en aquell país, ja que fins ara he tingut la sort de poder-hi actuar durant cinc mesos", apunta. Una gira que li ha fet descobrir un públic nou i la possibilitat de tocar en indrets com Estònia i Sant Petersburg. Per aquest motiu, properament hi tornarà amb la intenció d'establir-s'hi, si no definitivament, durant una temporada llarga. Hussein Garcés se sent decebut per la falta d'interès cap a la cultura que troba a la seva terra natal.
Videoclip arreu del món
Una de les darreres col·laboraci-ons de Hussein Garcés ha estat la realització del videoclip de la cançó Dragones y mazmorras, el tercer senzill del seu àlbum de debut, que arriba poc després de fer el mateix amb Doverlike Man, un altre dels temes. El treball ha estat enregistrat entre Finlàndia i Espanya amb el cineasta mallorquí Pere Ginard i ja s'ha pogut veure arreu del món a través de les plataformes de difusió que són els festivals. En concret, la peça de més de nou minuts s'ha emès al Festival Internacional de Video Arte d'Argentina, l'International Festival Experimental Film and Video Fest de Croàcia, l'Austin Music Video Festival, d'Estats Units, i el Vancouver Music Video International Festival, al Canadà.
Els projectes bullen al cap de Hussein Garcés: "m'ha sortit l'oportunitat de gravar el segon disc a New Jersey". Però mentre la seva música s'escolta en diferents punts del planeta, encara busca lloc per tocar a la ciutat que el va veure néixer. Té algunes propostes però encara no estan definides, apunta. Sigui el que sigui, ha d'arribar el darrer trimestre d'aquest any, quan una gira per deu localitats de l'estat ha de significar un punt i a part en una trajectòria creativa que encara ha de donar moltes sorpre-ses. Sobretot a ell mateix.
