La sala principal del Kursaal pot ser massa gran per a un o dos actors, i la petita pot fer curt si hi ha una expectació superior a les prop de dues-centes butaques que encabeix. El punt mig d'aquest doble inconvenient és a uns metres de Passeig avall: el teatre Conservatori. Un cop enllestides les obres d'urgència realitzades per reforçar la seguretat, necessàries després de dos despreniments de falsos sostres, el següent pas és dotar l'escenari de més contingut artístic i convertir el recinte en una tercera sala potent i habilitada per acollir funcions de qualitat. "Ja hi treballem de cara al 2017, tot i que cal una inversió escenotècnica", va explicar ahir Jordi Basomba, gerent de l'empresa municipal Manresana d'Equipaments Escènics (MEES).

El canvi més evident que presentarà el Conservatori per la festa major és la pintura de les parets, com s'aprecia en la fotografia adjacent. Però la intervenció, tal com ja va avançar Regió7 el dissabte 6 d'agost, és més extensa: s'ha realitzat un reforç integral del sostre de l'equipament, s'han enderrocat cels rasos de les llotges de la 2a, 3a i 4a plantes, que eren d'encanyissat, i s'han reposat els falsos sostres amb plaques de guix laminat. En el termini d'un mes, segons va explicar Marc Aloy, regidor de Planejament i Projectes Urbans, es culminaran els treballs amb la col·locació de les tires de led que serveixen per senyalitzar els passadissos, i es posarà l'enllumenat d'emergència. Així mateix, s'ha actuat a l'espai, no accessible al públic, que hi ha entre el sostre i la coberta, on s'han tancat obertures i s'ha instal·lat una escala per millor l'accés.

"El motiu pel qual hem portat a terme aquestes obres és la millora de la seguretat", va dir Aloy, ja que el juliol del 2014 va caure un tros de sostre del vestíbul i, el desembre del 2015, un tram del sostre de la platea. Afortunadament, sense haver de lamentar cap dany personal. El regidor republicà també va apuntar que "a partir d'ara, les actuacions que s'hagin de fer al Conservatori s'han d'emmarcar en un Pla Director que determini els usos tant de l'equipament com del seu entorn".

El teatre Conservatori hostatja sobretot funcions de teatre per al públic infantil i juvenil, i els festivals de fi de curs d'escoles i associacions de la ciutat, un volum que genera el pas anual de fins a 40.000 usuaris, va assenyalar Basomba. En les seves dependències, hi tenen seu social mitja dotzena d'entitats: Galliner, Imagina't, Orfeó Manresà, Cineclub, els Armats i el col·lectiu de circ La Crica.

Per fer un salt endavant en la programació, al Conservatori li manca a hores d'ara d'un bon equip de so, tal com va afegir el gerent de MEES, l'empresa que gestiona els dos teatres públics de la ciutat. "Per fer-hi una temporada estable de teatre, cal millorar l'aparell tècnic, però tampoc fa falta gaire més. En un moment donat, un equip de so es pot llogar, com ja fem a vegades al Kursaal", va explicar Basomba.

Manresa serà la capital de la cultura catalana l'any 2018, un horitzó que l'equip de govern es marca com a horitzó per tenir enllestit el Pla d'Usos de l'edifici. Després de la consulta ciutadana del maig del 2014, en què es va sotmetre a l'escrutini popular la continuïtat o l'enderroc del teatre, l'Ajuntament ha assumit la necessitat d'invertir en el Conservatori per evitar-ne la degradació. Les obres d'aquest any signifiquen la intervenció més important que ha viscut l'equipament des del canvi de butaques de l'any 1998, moment en el que també es va alçar el nivell de la platea per afavorir la visibilitat dels espectadors, i es va pintar de vermell el terra i les parets.