Just en el punt precís del Casino, on ahir al vespre s'adreçava als espectadors que van assistir a la inauguració de l'exposició de gravats antics de la seva col·lecció particular, Vicenç Furió (Manresa, 1957) hi feia caramboles quan era un adolescent i acompanyava el seu pare el dissabte a la nit per passar l'estona en la tènue foscor de la sala de billars. El passat i el present de les arrels manresans del professor d'art es van mesclar durant uns instants recordant que on ara, i fins el 31 d'octubre, s'hi mostren 75 obres d'autors com Rembrandt i Goya, fa gairebé mig segle el tapet verd alimentava el desig d'oci nocturn d'un noi que ni tan sols imaginava aleshores que un dia seria un "aventurer", com ell mateix es va definir, a la recerca de papers impresos dels segles XV al XIX. El seu progenitor no va viure prou per conèixer-li el gust per l'art, convertit en professió, però la seva mare sí, "i segur que estaria molt contenta. Per això, he penjat aquí un dels gravats que ella tenia a casa seva. Vull dedicar aquesta exposició a ells dos".

Poques vegades haurà vist Manresa una exposició del nivell artístic de la que ara hi ha la possibilitat de gaudir al Casino durant més de dos mesos (de dimarts a diumenge i festius, de 18 a 21 h, amb entrada gratuïta). Furió va ensenyar una part de la seva col·lecció al principi de l'any passat a la universitat de Barcelona, on exerceix la docència, i un amic manresà i veí de la capital catalana, Jaume Vidal Oliveras, va prendre la metxa de la mostra del Casino insinuant-li que seria interessant portar els gravats a Manresa.

"Quan em pregunten per què col·lecciono aquest tipus d'obres, responc que és un projecte engrescador, excitant, i que buscar i trobar gravats és com una aventura", explica Furió. Al voltant d'una quarta part del seu fons personal és ara al Casino en una posada en escena encertada que aprofita les generoses dimensions de la sala. La mostra s'estructura en cinc àmbits -Treball, Exposicions, Col·leccionisme i mercat, Ideals i fama i Conflictes i debats- i cada gravat s'acompanya d'una cartel·la explicativa que transcendeix la fitxa tècnica i que conté una explicació que dóna a l'espectador les claus per interpretar el gravat.

La mostra és extensa i, més enllà dels noms de Rembrandt, Hogarth i Goya, permet conèixer l'obra d'autors desconeguts pel gran públic com Cornelis Cort, Jan Muller, Aegidius Sadeler, Jan Wierix, Claude Mellan, Pietro Testa, Abraham Bosse, Thomas Rowlandson i James Gillray, entre altres, que "van fer autèntiques meravelles". Furió va convidar els assistents, i els futurs visitants de l'exposició, a apreciar qüestions com "el virtuosisme tècnic dels artistes, el bon estat de conservació dels gravats i la raresa dels que són gairebé únics al món".

Del Casino de fa quatre o cinc dècades en queda sobretot la memòria. Després de les partides de billar, Vicenç Furió va entrar a la joventut i va estudiar a Barcelona. Temps després va fer de professor a la Badia Solé -compartint claustre amb l'actual alcalde, Valentí Junyent- i va fer d'articulista d'art a Regió7 al principi dels anys 80. I des d'aleshores, és un aventurer a la recerca del gravat perdut.