El Dúo Dinámico va tornar al teatre Kursaal de Manresa cinc anys després de la darrera vegada i va aconseguir tornar a crear l´ambient de guateque, amb el públic dempeus al final del concert, ballant i corejant Sómos jóvenes, El final del verano i Resistiré, una cançó que com el 2011 va obrir i tancar la seva presència a l´escenari. Però el repertori (i també les imatges projectades en pantalla) que van oferir Manuel de la Calva (Barcelona, 1937) i Ramón Arcusa (Barcelona, 1936) va ser diferents, tal com van apreciar bona part dels espectadors, que eren repetidors. És el cas dels manresans Josep Velasco i Antonia Cruz: «encara ens ha agradat més aquesta segona vegada. Ho han fet molt bé», afirmaven en acabar.

El duet, que suma «un segle i mig entre els dos», va exhibir un notable desplegament d´energia: van fer alguns passos de ball, i en algunes cançons van necessitar recolzar-se en un tamboret. Vocalment també van prodigar-se (amb errades), i van tenir el suport d´una banda que també suma uns quants anys. Sembla talment que hagin pres l´elixir de l´eterna joventut.

Les 800 localitats del Kursaal es van omplir de públic delerós de recordar els nombrosos èxits que ha conreat el Dúo Dinámico al llarg de la seva carrera, cançons que «us han servit per conèixer-vos, per enamorar-vos», tal com va apuntar De la Calva. I el teatre tornarà a estar ple avui, perquè com en l´anterior visita, també per festa major, oferiran una ració doble. A part de manresans i gent vinguda de la comarca, es van aplegar a les primeres files fans de Barcelona, Madrid i València. Las dinámicas hasta la muerte de València (Mari Carmen Pertegas i Ana Carrión) ja els han seguit aquest estiu a Valladolid, Castelló i Colindres (Cantàbria), amb Rosa Hoyos, néta de Pertegas, que té 13 anys. Les ha acollit a casa seva el matrimoni format per Paqui Ocaña i Arturo Alonso, del Prat de Llobregat. Tots plegats repetiran avui.

El Dúo Dinámico va oferir una actuació de gairebé dues hores en què va servir 27 cançons, començant per 15 años tiene mi amor i seguint amb les que van compondre per a festivals («que sempre guanyava Augusto Algueró»), com Esos ojitos negros o Cómo ayer; o per a les quatre pel·lícules que van protagonitzar, com Yo busco una muchacha como tú, amb Marisol; o Eres tú, amb Ethel Rojo. Passant per a les cançons que van escriure per a altres com el La la la, que era per a Serrat i amb la qual Massiel va guanyar Eurovisió (en van cantar una estrofa en català) o Soy un truhán, soy un señor, èxit de Julio Iglesias. Sense oblidar-se dels inicis (Yo sé que tú quisieras), quan a Ràdio Barcelona els deien Els du-duà «i fèiem totes les festes major de Catalunya, com la de Manresa», va dir Arcusa. En la recta final, tot de noms de noia: Oh! Carol, Mari Carmen, Hello Mary Lou, Baby rock, Lolita... i dos grans hits per acabar de posar-se el respectable a la butxaca: Perdóname i Quisiera ser.