Una editorial mitjana del país que publicava, abans de la crisi, trenta títols l'any i en tirava un miler d'exemplars de mitjana de cadascun es va veure empesa a incrementar la varietat (quaranta llibres) per compensar la caiguda de les vendes fins a les set-centes còpies per obra. El cas exemplifica l'estat d'un sector que combat dia a dia la cultura de la immediatesa (necessitat constant de novetats), la fallida dels pressupostos domèstics i els canvis d'hàbits en favor de les tecnologies digitals amb l'esperança que es consolidi la pujada de la facturació que s'extreu de les xifres publicades a l'estudi del Comercio Interior del Libro en España 2015.

"Anem remuntant", va explicar ahir Montse Ayats, presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, en la presentació de les xifres que tenen a veure amb l'edició en català, una trobada amb la premsa que cada any antecedeix l'inici de la Setmana del Llibre en Català (2-11 de setembre, a l'avinguda de la Catedral de Barcelona). "La facturació havia caigut durant la crisi, però des de l'any passat estem pujant de nou", va apuntar. Al llarg del 2015, es van publicar 11.348 llibres en català, que van significar una xifra de vendes que arriba als 230,31 milions d'euros: un increment respecte al 2014, quan es van llançar al mercat 10.272 novetats i es van fer 222,95 milions de calaix.

El gènere amb més pes específic en l'univers editorial és el del llibre de text, que el 2015 va aportar 3.524 títols nous i prop de la meitat de la facturació, concretament, 107,92 milions d'euros. L'augment respecte dels 103,44 milions del 2014 és del 4,15 %, però encara lluny dels 121,34 milions del 2008.

Preocupació pels infants

"Comença a ser un pèl preocupant", va manifestar Ayats sobre la caiguda, per segon any consecutiu, de la venda de llibres adreçats al públic infantil i juvenil. La dirigent va expressar que "és sabut que hi ha una relació directa entre la competència lectora i l'èxit acadèmic i social", va indicar que "hem de treballar en la formació dels nous lectors", i va afegir que "cal que ens preguntem què volem ser com a societat".

Tot i que la reutilització i la socialització dels exemplars ja venuts són dues causes que l'associació indica com a possibles explicaci-ons per a la davallada, el cert és que el 2,98 % de la facturació respecte del 2014 amoïna el sector editorial. "Ens calen més lectors, en general. Més enllà que vendre llibres sigui el nostre negoci, llegir és fonamental per a la vida i per formar ciutadans crítics", va declarar Ayats, que en un to més positiu va celebrar l'augment de la venda de llibres de no-ficció, un dels sectors més secundaris del mapa de l'edició en català. Els 2.888 títols publicats en àmbits com les ciències socials i la crònica d'actualitat van generar l'any passat una facturació de 19,56 milions d'euros, l'11,45 % més que el 2014, però alhora una xifra inferior als 25,12 milions de l'exercici del 2008.

En un terreny més anecdòtic, però altament significatiu dels temps que corren, s'ha de situar el descens del 3,07 % de la venda de diccionaris i enciclopèdies: 21,84 milions d'euros el 2008, 11,76 el 2014 i 11,41 el 2015. "Avui dia, la gent busca la informació en altres llocs", va indicar Ayats.

La pirateria també amoïna

L'estudi que es va presentar ahir al migdia no aporta dades sobre les descàrregues il·legals de llibres, però el sector editorial hi té l'ull posat, perquè "aquest fet és una evidència, també en català, i apunta alguns problemes, com ja li va passar al sector musical", segons Ayats. El president de la comissió organitzadora de la Setmana del Llibre en Català i vicepresident de l'associació, Joan Sala, sense treure importància a la qüestió, va afegir que "hi ha estudis que apunten que fins al 80 per cent dels llibres baixats sense pagar no són llegits, o els qui els descarreguen n'abandonen la lectura".