L'atzar va ser un aliat inestimable per als autors de Gaià t'estimo quan, poc abans de la diada de Sant Jordi, van saber que el projec-te no estaria enllestit a temps. El contratemps de no poder lluir als taulells el dia en què es venen més llibres en tot l'any es va compensar amb l'espectacular descoberta de setze tombes al mas del Prat durant les tasques de rehabilitació de la finca, a mitjan abril. "D'aquesta manera, vam poder incloure la troballa al nostre treball sobre la història del poble", explica la filòloga Maria Estruch, coordinadora del complert volum que demà es presentarà a l'església de Santa Maria del petit nucli bagenc i l'edició del qual també signa Josep Maria Badia.

Una dècada de recerca documental i recopilació de la memòria oral ha culminat amb la publicació d'un llibre sobre la història de Gaià que arrenca amb els testimonis materials de l'edat del bronze excavats al terme i avança al llarg dels segles fins a culminar amb la narració de la forma de vida de pagès que va imperar fins a la irrupció del tractor, a mitjan segle passat. "Tot va començar a la sortida de missa, l'any 2006", apunta Estruch: "la gent hi va més per relacionar-se i xerrar una estona després de l'ofici que per motius religiosos, i una colla va pensar un dia que calia recollir l'experiència de la gent gran".

El resultat és un volum de 352 pàgines que combina la recerca documental en la bibliografia ja publicada -el referent immediat és el capítol de Gaià de la història del Bages publicada fa tres dècades- amb aproximadament 120 entrevistes a gent gran que viu o ha viscut a Gaià amb l'objectiu de "recuperar la memòria de costums, tradicions, festes, la manera de veremar, de segar, etc. Volíem fer un retrat de la vida a pagès de Gaià, que es pot extrapolar a qualsevol poble de la Catalunya Central".

Per dur a terme aquesta tasca va ser imprescindible la feina dels informadors, que van gravar les converses i van consultar nombroses fotografies que els gaianesos van aportar a una obra de to marcadament col·lectiu. "Avui dia, el poble no arriba als dos-cents habitants. Per al llibre, es va parlar amb gent que encara hi viu, però també amb persones que en van marxar durant l'èxode dels anys 60 i avui són a Manresa, Gironella, Avinyó, Olesa, etc.", anota Estruch.

De tot allò de què només es pot tenir constància a través de les tècniques de la recerca històrica, com ara remenar els sempre imprevisibles i sovint enriquidors arxius personals custodiats a les masies durant segles, se'n va ocupar Josep Maria Badia. "S'ha pogut ampliar i aprofundir allò que ja se sabia", afirma la coordinadora, que també és la responsable del glossari que aplega bona part del treball etnolingüístic de l'estudi.

El pal de paller de la iniciativa és el Grup de Recerca Reviu Gaià, un col·lectiu que divulga la història i el patrimoni del poble. El finançament ha anat a càrrec en bona part de l'Ajuntament i la Diputació, però també hi han ajudat les contribucions dels participants en les excursions dramatitzades conduïdes per membres del grup. "En continuarem fent, una a la tardor i una altra a la primavera, perquè el projecte no s'atura", explica Estruch, que convida a endinsar-se en un relat on, fins i tot, hi ha bruixes: a la forca de Sant Feliu Sasserra hi van penjar durant el segle XVII la Graciana, majordona del rector de Gaià, acusada de males arts.