Va ser número u durant gairebé 60 anys, fins que 'Grease' el va desbancar. I, malgrat no ser gaire conegut a casa nostra, als Estats Units forma part dels clàssics més emblemàtics. 'Hello Dolly', el musical representat per primer cop l´any 1964 a Broadway -i adaptat a la gran pantalla el 1969, amb Barbra Streisand- és l´obra que enguany han triat els responsables de l´escola Manresa Teatre Musical per portar-la a escena amb els alumnes, en una producció -la cinquena- en què participa una setantena de persones. De fet, aquesta és la primera i de moment única adaptació al català que s´ha fet de l´obra, i s´estrenarà aquest divendres i aquest dissabte (20.30 h) a l´auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles. Abans, l´MTM ja havia representat 'Mary Poppins', 'La Bella i la Bèstia', 'Hairspray' i 'Moulin Rouge'.
«Com a escola, volem que els alumnes ampliïn els seus coneixements respecte als musicals. Evidentment, cada generació té els seus referents, però si d´alguna manera no els convides a mirar enrere es perden grans històries, com aquesta joia dels anys 60», explica el director del muntatge, David Bacardit. «Aquest musical, a més, és el primer que vaig poder veure a través del cinema, i en guardo un record molt especial. És una història que enganxa; tinc la pel·lícula absolutament memoritzada des que era un nen, i em fa molta il·lusió poder-lo fer», afegeix. «L´objectiu és que els alumnes puguin engrandir la paleta de colors i coneguin diferents registres: que puguin fer una comèdia, un drama, un infantil...», subratlla el responsable de coreografia, Pablo Testa.
De fet, en l´àmbit dels balls i de les cançons, aquest muntatge ha suposat un pas endavant: «tècnicament és molt més exigent i complicat. Pel que fa a la interpretació, és un vodevil, simpàtic i alegre, en què cal empatitzar molt bé amb el públic. Volíem que els aportés tota la frescor de l´època daurada dels musicals i, alhora, les complicacions artístiques que té», diu Bacardit. Pel que fa al guió, «és pràcticament al 100% l´original, però hem adaptat alguns gags per modernitzar-los una mica». La coreografia principal també és molt fidel a la de Hollywood, fet que ha suposat «un repte molt interessant».
Una de les novetats principals és l´escenografia, en què s´ha buscat una estètica de dibuix animat per accentuar el caire de comèdia romàntica, i el vestuari, que destaca pels colors vius de les peces. «S´ha dissenyat i confeccionat a mida, expressament per a l´ocasió, per part d´Erika Villar i sis modistes», diu Testa.
Una dona peculiar
La protagonista de l´argument és, segons Testa, «l´estereotip de la típica dona jueva americana; aquelles dones que ho remenen tot, ho saben tot, i fan i desfan per aconseguir el que volen, sense maldat però per treure´n profit». La Dolly es dedica, de fet, a emparellar gent i arranjar casaments, i a partir d´aquí es desenvolupa un guió farcit d´embolics amorosos, tripijocs, optimisme, bon humor i vitalitat, així com també d´alguns moments corals multitudinaris.
«Per a la majoria d´alumnes que hi participen -el grup central són 25 nois i noies d´entre 14 i 18 anys-, el musical era totalment desconegut; només els sonava la tonada del tema principal», afirma el director. La pel·lícula, tot i ser una guia, no ha estat la columna vertebral per crear les pautes interpretatives, ja que els alumnes «s´ho havien de fer seu». Després de l´estrena d´aquest cap de setmana, l´MTM té prevista una gira en diverses sales de Catalunya, una de les quals serà molt probablement el teatre Kursaal de Manresa.
