"Vull viure! Torno a tenir il·lusió, i el cor em torna a bategar!", canta Dolly Levi en un dels moments del musical. I d´això tracta precisament "Dolly, una dona exasperant" -adaptació de "Hello Dolly"-, de l´esperança que transfereix l´amor a la vida. Un cant molt vital i alegre. Però molt sui generis, és clar.

Divendres, a l´auditori Agustí Soler de Navarcles, els centenars de persones que van assistir a l´estrena del musical van poder constatar dues coses: el present del talent musical de casa és enorme, però el futur és immens. No és feina fàcil coordinar un equip d´un centenar de persones i aconseguir un resultat com el que es va poder veure. Malgrat la joventut de molts dels actors i actrius, l´estrena va servir per constatar que hi ha veus molt potents a Manresa Teatre Musical (MTM), i que la feina feta al llarg d´aquests darrers mesos té recompensa.

Potser l´inici va ser un pèl fred, però a partir de la mitja part tothom es va deixar anar. De fet, es podia palpar la sintonia i la química entre molts dels actors, especialment en escenes com la del sopar al restaurant, en què fins i tot aquella sintonia s´acabava teixint també amb el públic.

Algunes escenes recordaven les comèdies més extravagants i surrealistes de Billy Wilder (com les excursions nocturnes de Jack Lemon, Tony Curtis i Marilyn Monroe al tren en direcció a Florida a "Some Like it hot") i permetien transitar entre el teatre, els esquetxos i el musical de manera gairebé imperceptible. El públic va agrair-ho, i tot sovint també va voler deixar-se anar i participar de l´alegria generalitzada tot aplaudint i ovacionant fortament alguns dels esquetxos o melodies més enganxoses. La música i l´ambient eren encomanadissos, i les ganes de gresca, compartides a dalt i a baix de l´escenari, especialment entre els més joves.

Aquesta versió és l´única (de moment) que s´ha adaptat al català, un repte més que han sabut afrontar plenament David Bacardit, el director, i les desenes de persones més que formen part de l´equip tècnic. El resultat: un musical vitalista i engrescador. Estrenat a Broadway el 1964, Hello Dolly és un clàssic dels musicals, i és la cinquena producció de Manresa Teatre Musical. Després de les dues funcions a Navarcles (divendres i dissabte), esperen poder començar a voltar per la resta del país.

Una cosa queda clara, l´èxit el tenen garantit, atesa la gran ovació final del públic. Ens ho recordava un anunci d´una coneguda marca de cerveses fa uns anys: la feina ben feta no té fronteres, i les ganes de menjar-se el món acostumen a ser el millor antídot per superar els reptes i els contratemps que es presentin. I a aquest grup de joves sembla que de gana d´escenari no els en falta; el futur s´albira i s´intueix prometedor. Que no pari la música!