L'artista visual bagenc Quim Moya ha tornat de FiraTàrrega amb molt bones sensacions després de presentar-hi un espectacle que, en el marc d'Urban Nation, l'aposta de l'esdeveniment per les arts escèniques de carrer, barreja pintura, música i dansa.
"Hem creat una energia molt especial, que és just el que anàvem a buscar", destaca Moya, que compartia espectacle amb el músic Ravid Goldsmith, amb qui ja actua habitualment, i també amb els cinc ballarins de la companyia barcelonina de dansa experimental Iron Skulls. La seva col·laboració ha estat una proposta del director artístic de FiraTàrrega, Jordi Duran, i han tingut l'oportunitat de treballar plegats la seva proposta aquest agost a Nova York.
Del seu muntatge en van oferir tres sessions durant tres dies a la plaça de les Nacions, que es va convertir en un aparador de les diverses manifestacions de la cultura urbana. En la primera actuació, divendres, "vam notar els nervis i haver d'anar a corre-cuita per combinar-nos l'espai amb els altres espectacles, però va anar bé". La millor funció, segons Moya, va ser la de dissabte: "ens vam sentir supercòmodes". I la de diumenge, que era més d'hora i en la qual, per tant, van tenir la llum de dia, "va ser més un experiment, ja que potser es perdien alguns detalls, però se'n guanyaven altres". Cal tenir en compte que Moya pinta sobre plàstic amb pintura fluorescent. De fet, l'artista bagenc assenyala que tota la seva proposta és "un experiment en ajuntar els tres llenguatges".
Un altre punt que destaca és els altres artistes amb qui han compartit escenari, com Getbak, "una companyia de hip-hop de gent molt jove que farà parlar"; i els ballarins de Nova York Ephrat Asherie i Ousmane Wiles, amb qui ell mateix va treballar l'any passat i als quals "ja no sé posar adjectius, són uns fora de sèrie".
