«A­l campament dels croats, davant l'últim bastió àrab a Palestina, Ricard Cor de Lleó ofereix un torneig amistós. Després de derrotar diversos campions, un cavaller amb casc tancat i plomall el repta a duel per mitjà del seu escuder adolescent».

«Sus i a l’anglès!», animen el Capitán Trueno els seus homes, entre ells el gegant borni Goliath.

«Sant Jordi d’Anglaterra!», diu Ricard picant esperons. «Santiago y cierra España!», crida l'espanyol. Les llances es trenquen com escuradents i tots dos contendents acaben a terra.

«Pardiez, és home de coratge! Doneu-me l’espasa!» , ordena l'anglès. «Que el cel us guardi, noble espanyol», desitgen al seu rival. Un clergue pretén aturar-los:

«La Cristiandat necessita braços tan forts»

En va. Només per al duel, molt igualat, el retorn dels emissaris, assagetats sobre els cavalls. És la contestació del moro.

Els cavallers de Crist s'apresten a l'assalt del bastió. Catapultes, oli i plom fos des de les muralles sarraïnes. El Capitán Trueno, carismàtic i audaç en la batalla, ataca amb un ariet. Es lluita amb tot. «Em diuen el Trencanous», diu Goliath mentre abat un moro d'un cop de cap. Omar va a retre la plaça al Capitán Trueno però un moro traïdor blanda la seva destral de dos talls a l'esquena de l'heroi. Crispín, l'escuder adolescent, llançat a un galop boig sobre la muralla, crida:

«Compte, Capitán!».

Un text pessimista conclou: «Però la destral dividirà en dos el cap del Capitán Trueno».

L'esperança cap en un parèntesi: (Continuarà).

El número 1 d’'El Capitán Trueno' ja tenia tot l'esperit de la sèrie. Es titulava '¡A sangre y fuego!' i en la seva portada mostrava el capità, a cavall, i Crispín sobre les espatlles de Goliath, tots tres somrients, posant en retirada un grapat d'homes amb turbant. Era el juny del 1956 i el quadern, apaïsat, portada en color, contraportada en tinta blava, costava 1,25 pessetes.

El dibuix era d’Ambrós (Miguel Ambrosio Zaragoza, d'Albuixec, València, 1913 -1992), un mestre que després de la guerra civil va treballar al camp i es va fer historietista als 35 anys perquè dibuixava bé i perquè a València s'editaven quaderns d'aventures com 'El guerrero del antifaz' o 'Roberto Alcázar y Pedrín'. Ambrós era un mestre del dinamisme amb un estil únic.

El guionista era Víctor Mora (mort fa unes setmanes), un escriptor de 25 anys que havia crescut a França i que va tornar a Barcelona, orfe de pare, i va començar a treballar de jove. Era un dels guionistes de la barcelonina editorial Bruguera, especialitzada en còmics de riure i en literatura popular.

Per continuar l'èxit d’'El Cachorro', el seu còmic de pirates, un supervendes dibuixat per Iranzo, l'editorial va proposar a Víctor Mora que pensés en un personatge. Com que el fascinaven 'El príncipe Valiente' i les històries d'Artús, se li va acudir un cavaller errant, va fer una sinopsi i la hi van acceptar.

Els lectors del 1956 van haver d'esperar dues setmanes per saber com se salvava el Capitán Trueno. El personatge va agradar aviat perquè a partir del número 21 la seva revista va passar a ser setmanal. De seguida li van fer un forat a les pàgines centrals de la revista Pulgarcito per als qui volguessin conèixer-ne més aventures. Quan la sèrie va arribar al número 57 l'editorial va començar una reedició des del principi, de manera que sortien setmanalment dos quaderns.

El 1958 Víctor Mora va iniciar 'El Jabato', un heroi dels temps de la dominació romana d’Ibèria. Repetia la fórmula d'heroi, forçut (Ursus), còmic (Fideo de Mileto) i nòvia (Claudia). El primer número el van regalar amb el 157 d’El Capitán Trueno. Va aguantar 361 episodis i va seguir una estratègia editorial bessona a la de Trueno.

El gener del 1960 es va afegir a l'explotació del personatge la revista 'El Capitán Trueno Extra' amb aventures inèdites. Es va editar fins al juny del 1966. A final del 1960, Víctor Mora va iniciar la seva tercera sèrie de quaderns d'aventures, 'El cosaco verde', un personatge rus que va passar tres anys en els quioscos encara superpoblats de còmics.

Víctor Mora, un comunista que signava Víctor Alcázar, que havia passat per la presó per la seva activitat en el PSUC, que volia escriure novel·les en català i que els qui el van conèixer sempre el defineixen per la seva bondat personal, es va convertir en un dels pilars de l'editorial Bruguera juntament amb l'asturiana Corín Tellado, autora de milers de novel·les d'amor, i el gallec Marcial Lafuente Estefanía, redactor de llibrets de l'Oest. La quarta columna, Francisco Ibáñez, ja treballava a la casa, però no va aixecar el vol com a fenomen fins al 1968. És l'últim supervivent i segueix actiu als nostres dies amb els seus Mortadelo i Filemón.

El Capitán Trueno es va editar a França amb el nom Amigo. Va tenir joguines, retallables i aventures publicitàries. Es diu que va aconseguir els 350.000 exemplars setmanals en alguns moments i que la mitjana era de 175.000, però les xifres van ser sempre un misteri perquè els editors les mantenien en secret. El 1964 va començar 'El Capitán Trueno álbum gigante', 24 pàgines verticals més portades amb aventures ja conegudes.

L'explotació del personatge va ser depredadora. Trueno va créixer amb personatges plens d'encant, en viatges exòtics, i va arribar a tenir aventures fantàstiques properes al disbarat. L'oferta era inatendible amb una mínima qualitat i l'elecció d'alguns dels molts dibuixants que va tenir demostra que no era el que interessava a l'editorial. La sèrie de quadernets d’'El Capitán Trueno' va acabar abruptament al número 618 (març del 1968). Va ser el cop mortal al format del còmic espanyol d'aventures, encara que va continuar sortint fins al 1975 Roberto Alcázar y Pedrín.

L'abril del 1969 'Trueno Color', la nova edició en format vertical amb portades d'estrena, nou muntatge de les vinyetes, acolorides i, segons els criteris de la nova pedagogia, amb les armes censurades en les escenes mortals, va enganxar una nova generació de lectors.

El 1994, Víctor Mora portava una bomba a dins. L’Adalat Retard no aconseguia contenir la seva tensió arterial per sota de 21/11. Li feia mal el cos i tenia marejos. Havia fet obres directament per al mercat francès, havien dibuixat els seus guions Carlos Giménez ('Dani Futuro') i Víctor de la Fuente ('Sunday' i 'Los ángeles de acero'), havia fet còmic adult ('Las crónicas del Sin Nombre'), escrit contes en castellà i novel·les en francès i català, tenia reconeixements...

El dia 2 de maig del 1994 va escriure al seu diari: «no entenc com puc ser tan famós a tot Espanya amb 'El Capitán Trueno' i anar sempre just de diners!». El 15 l’atabalava la declaració de la renda. L'escriptora Montserrat Roig l’havia convençut anys enrere perquè es fes un pla de pensions però després ho va deixar. Al tancament de l'editorial Bruguera va haver d'anar als tribunals per aconseguir l'autoria de les seves pròpies creacions en un procés que va durar anys.

Els intents recents de donar nova vida a 'El Capitán Trueno' en dues editorials no havien funcionat. Però se seguien reeditant i venent les velles aventures. Dies després va tenir un accident cerebrovascular del qual va tardar dos anys a recuperar-se. Els seus personatges van continuar sent la seva font d'ingressos fins a la seva mort. 'El Capitán Trueno', 'El Jabato' i 'El Sheriff King' segueixen reeditant-se, ara en format llibre.