La novel·la romàntica sempre té el seu públic. Un públic femení. I fidel. Va evolucionar amb un subgènere, el chick-lit, del qual en va ser pionera Bridget Jones, una estrella literària el 1996 i que el 2001 va fer el salt al cinema amb el rostre de Renée Zellweger. Aquest cap de setmana torna a la gran pantalla embarassada i amb el dilema de saber qui és el pare, però ja no és un valor comercial segur (Bridget Jones´ Baby s´estrena passada la febrada de novetats estiuenques i amb un discret pressupost de 35 milions de dòlars) . De fet, Dolors Pardo, responsable de la llibreria Parcir de Manresa, assegura que «no hem notat en les vendes» l´arribada de la tercera part de la història d´aquesta londinenca maldestra i amb poca sort en l´amor. Potser tampoc no hi ajuda que no hi hagi novetat literària a càrrec de l´anglesa Helen Fielding, la creadora del personatge, que sí que ha participat en el guió de la pel·lícula.

Per què va triomfar Bridget Jones? Queralt Ambròs, directora de la biblioteca de Puig-reig, ho té clar: «va ser la primera. La gent jove buscava una novel·la romàntica no encarcarada i que no estigués ambientada en altres èpoques. Volia una història actual, de veritat, que et podia passar a tu. Suposo que la gent es va posar en la pell del personatge, perquè t´hi pots sentir identificada. Per això la novel·la va ser un èxit de vendes i la pel·lícula va acabar de desencadenar que fos bastant un boom».

Però Ambròs, que és una enamorada de la novel·la romàntica i en va dirigir un club de lectura a la biblioteca del Casino de Manresa entre el 2007 i 2008, reconeix que a hores d´ara el fenomen del chick-lit «s´ha estancat». És un subgènere que es distingeix de la novel·la romàntica tradicional (Danielle Steel, Nora Roberts) perquè les protagonistes són professionals liberals en busca de la seva mitja taronja, i les seves peripècies s´ambienten sempre en grans ciutats. Una altra saga, no tan icònica, va ser 'Boja per les compres', de Sophie Kinsella. En l´àmbit català, s´hi pot equiparar Sílvia Soler ('39+1'). I també una manresana, Zulima Martínez, es va aventurar en el subgènere amb 'Malas malísimas' (2010). A hores d´ara, l´autora per excel·lència és la valenciana Elisabet Benavent ('En los zapatos de Valeria'), que ha iniciat una nova sèrie: 'Martina con vistas al mar' i 'Martina en tierra firme'.

El chick-lit va rejovenir les lectores romàntiques, però el gènere va fer un pas més amb '50 ombres d´en Grey', de la també anglesa E.L. James, que va arribar a l´estat espanyol el 2012. A les pàgines del llibre hi havia escenes de sexe explícit i la protagonista, la ingènua Anastasia Steele, era introduïda en el sadomasoquisme pel seductor Christian Grey. La trilogia va vendre 31 milions d´exemplars a tot el món. I l´arribada de la primera pel·lícula, el febrer del 2015, va desencadenar un altre cop el fenomen.

La segona part cinematogràfica s´espera per al febrer que ve. Ambròs, tot i ser amant de la novel·la romàntica, admet que «sembla que és sempre el mateix» i que l´aparició de la novel·la eròtica «ha obert una tendència diferent. Però també va per modes i el boca-orella». Nombroses autores s´han apuntat a la novel·la més pujada de to: Megan Maxwell, Sylvia Day i Audrey Carlan (Calendar Girl), en són els grans exponents. De tota manera, la bibliotecària de Puig-reig defensa Bridget: «a Grey tot és tan perfecte! Són rics, tenen bon tipus, porten roba interior sexy... I Bridget no és prima, porta unes calces que tu també tens i que quan et poses penses: ´si et veiés algú avui!´ És més identificable».

Pel que fa a les vendes, Pardo assegura que, passat el fenomen de les 50 ombres, a la llibreria Parcir estan actualment equilibrades al 50%, la novel·la romàntica i l´eròtica. «I sí que hi ha clientes que només compren novel·la eròtica, però la frontera és difusa. I totes estan molt al dia de les novetats, a través de les xarxes socials». A més, cal tenir present que el públic adolescent també s´ha introduït en la novel·la eròtica a través de la saga 'After', d´Anna Todd, basada en el grup One Direction. I que les propostes per a aquest tipus de públic continuen amb sèries com 'Love You', 'Need You' i 'Miss You' (volum que sortirà a l´octubre), d´Estelle Maskame.